Ball de Bastons
El ball de
bastons és sens dubte una de les danses més antigues. S’atribueix el seu origen
a les danses gregues que es propagaven entre els romans, els quals les van
introduir a la nostra terra al ser conquerida per ells.
També la
tradició oral ens parla de que poden provenir d’invocacions o rituals, que es
perden en temps immemorials i es fa difícil poder esbrinar la seva
procedència.
Ser bastoner implica fortalesa i agilitat. Cada bastoner
porta dos bastons, menys els dos de les puntes, que porten un de sol a la mà
dreta i una bandera amb el nom del poble provenint de la colla. La missió
d’aquests bastoners és avisar als grallers de quan acaba el ball.
|
En començar
el ball, es formen un grup de dos quadres d’allargada, composat el ball de
lleugers salts i giravoltes amb sons forts de bastons, que han de tocar amb els
altres companys i ballant sempre al compàs dels grallers. |
|
En el ball
de bastons es poden anomenar diferents balls, entre els quals estan la Boxa,
que és un dels balls més celebrats, s’interpreta a un ritme molt viu que és remarca
amb forts cops de bastó i el compàs es va accelerant de mica en mica, fins a
fer-se terriblement ràpid, una mena de competència entre bastoners i gralles, o
la Pavana que és un ball reservat exclusivament pel Patró i les autoritats.
Els balls
populars, i concretament aquest ball de bastons, forma part de les tradicions i
costums de sortir ballant pels carrers en els dies de festa major, tan arrelat
a la comarca del Garraf, comarca on es
troba ubicada la nostra població. Així, les Roquetes, s’ha trobat al mig de les
tradicions populars dels pobles del costat, tot i les dificultats que aquests
pobles han tingut, algunes vegades, per
mantenir-les.
Amb la
creació de la festa major a l’any 1973, es va veure la necessitat de crear
balls populars propis, per tal de reforçar-la més. Una vegada va passar la
primera festa major, es van iniciar contactes amb algunes persones de Vilanova
per tal de que vinguessin a ensenyar alguns balls populars, entre ells el ball
de bastons, per sortir a l’any següent. En Joaquim Bau i Josep Mª Paños van ser
els encarregats, juntament amb un bastoner ja gran, en Senet, un home que des
de sempre havia estat dins el món bastoner de Vilanova.
A la Festa
Major de les Roquetes de l’any 1974 va sortir la primera colla de vuit balladors
de Ball de Bastons, amb vestuari que ens van deixar els bastoners de Vilanova,
que aleshores no ballaven. També, a la vegada que s’assajava el ball a l’estil
de Vilanova, un altre grup amb gent que havia ballat a Sitges, ensenyaven el
ball de bastons d’allà.
El vestuari
només es podia fer per una colla i a l’hora de decidir el color, es va tenir en
compte que no fos el mateix que feien servir els altres pobles, tot i que
alguns volien que agafessin els colors que feien servir a Vilanova.
El color elegit, a les Roquetes, fou el verd,
amb una cinta de color blanc al voltant de la faldilleta i el mocador creuat,
el portava cadascú com volia. Anys desprès, el color blanc de la cinta de les
faldilletes es canvià per el vermell, i els mocadors es van fer tots de color vermell amb una cinta verda al voltant.
Per aquell
temps s’havia desfet a Vilanova la colla de bastons, tot i que a la festa major
anaven colles d´altres pobles. Aquell any 74, una vegada va acabar la festa
major de les Roquetes, la colla de vuit es va fer de setze per anar a la festa
major de Vilanova i també a la de la Geltrú.
La colla que
ballava a l’estil de Sitges no va tenir continuïtat. Alguns bastoners d’aquesta
colla es van incorporar a l’altra, i el
ball de bastons a les Roquetes es va mantenir igual que es ballava a Vilanova i
la Geltrú, fins a la VII Trobada Nacional de Ball de Bastons de Catalunya, que
es va celebrar a Ribes l’any 1982, on es van trobar les colles de bastons de
Vilanova i de les Roquetes. Al trobar-se ballant de la mateixa manera, els
bastoners de Vilanova demanaven la seva exclusivitat, per haver estat un ball
originari de la seva ciutat.
Davant d’aquest fet s’ha arribà a l’acord que
es farien unes modificacions en la coreografia, perquè així el ball de bastons
de les Roquetes, tot i tenir la mateixa música, tindria la seva pròpia
peculiaritat, encara que fossin del mateix origen i s’assemblessin molt, doncs
es balla primera, segona, tercera, correndillo, pavana i boja. Un dels
encarregats de portar a terme aquest canvi en la coreografia va ser Joan Bau,
que també va ser un dels iniciadors de l’Agrupació de Balls Populars.
Sens dubte han sigut molts i molts els joves que
han ballat bastons a les Roquetes, i a partir de l’any 1984 sorgí la colla de
bastoneres, formada per algunes noies que ballaven cintes i d´altres que s’hi
van afegir mitjançant els anuncis que es van posar per les diferents botigues
de les Roquetes. Des d’ aleshores, les noies han estat una constant en el ball
de bastons. Durant algun temps les colles eren de nois i de noies per separat,
a l’actualitat, però, són mixtes i quasi bé hi han mes noies que nois.
COLLA DE BASTONERES JOVES
Es pot dir
que la colla de bastoneres joves és hereva de la primera colla de ball de
bastons de noies que va crear-se a les Roquetes l’any 1984. Els encarregats
d’ensenyar a les noies van ser en Casimiro Garcia “el Casi”, Pau Alonso, Joan
Bau i Pepe Blanco.
Les primeres
noies bastoneres de les Roquetes van ser: Mª José Sánchez, Mª José García,
Pepi, Joana Rosa, Ana Mª, Elena Puerto, Montse Puerto, Mª Asunción Romero, Ana
Pozas. Mª Carmen Porras. Amb el temps han estat moltes més les noies que des d’aleshores ençà han ballat bastons
a la nostra població, com ara Carmen Román, Juani Benedicto, Núria Pozo, Chari,
Toñi Garcia i tantes d´altres que es fa impossible d’anomenar a totes, i els i
demanem disculpes.
Actualment
la colla està composada de setze noies: Mònica Pérez, Imma Gómez, Nati Gómez,
Tina Ramírez, Yolanda Ramírez, Maite Luna, Amparo Godoy, Thays Fort, Sonia Alejandre,
Mercedes Escobar, Vanessa Paredes, Isabel Pérez, Ana Rodero. Amb dos caps de
colla que són Mònica Puerto, encarregada de les Trobades Bastoneres, que es
celebren cada any a deferents llocs de Catalunya, i Esther Jové, encarregada de
les sortides a les Roquetes.
Potser una
de les sortides més interessants, i a la vegada més divertida, que en fet, va
ser a Roses (Girona) el 15 d’agost de 1994. Aquesta sortida va sorgir gràcies a
la colla de Castells de la Collada. Ells tenien una actuació a aquesta població
de la Costa Brava i els hi van demanar que anessin altres balls, i van pensar
en la colla de bastoneres de les Roquetes. Es van posar en contacte amb la cap
de colla, en aquells moments Mònica Puerto. Donà la casualitat que van
coincidir amb el Santi Arisa, qui també actuava a Roses, al assabentar-se de la
nostra presencia, ell mateix es posà en contacte en nosaltres per proposar-nos
un ball nou amb música seva i de la seva tribu, anomenada La Petra. Nosaltres
mateixes van fer la coreografia, molt diferent a les que fem normalment. Aquest
ball que anomenem “Ball de Roses” el van ballar deferents bastoneres de la
colla jove i de la colla de veteranes. Santi Arisa va quedar encantat, tant li
va agradar, que al poc temps ens va cridar per anar a Torrelles de
Montgrí.
COLLA DE BASTONERS PETITS
A la festa
major de 1992 va sortir una colla de bastons formada per nens i nenes d’entre
set i vuit anys. Aquests nens els ensenyaven dues noies de la colla de
bastoneres joves, que de petites havien ballat altres balls. Aquestes noies
eren Esther Jové i Raquel Pérez. Els nens i nenes van ser : Montse i Moisés
Plaza, Juan i José Luis Ortiz, Blanca Sagarra, Marta Ruiz, Alexis Pomares,
Gemma Marín, Sonia Benítez, Vences Morillas i Laura Gutiérrez.
Passat un
temps, tant l’Esther com la Raquel, per qüestions de feina, no podien fer-se
càrrec de la colla i els agafà una bastonera de la colla de veteranes, Trini
Moreno. Alguns nens ho han deixat i d´altres s’han apuntat com ara: Carmen i
Dani Melgosa, Angel Perona, Mireia López, Raquel i Rubén Marín, Anabel Olmos,
Lídia Ortega, Eli Pérez, Montse Vico, Gloria Aranda i Maribel Pérez.
Aquesta
colla que anomenem “bastons petits” és, sens dubte, una part important de la
pedrera dels bastoners i bastoneres, que esperem no decaigui i s’ enfortir cada
dia més, encara que no descartem la possibilitat de que amb el temps alguns,
fins i tot, tinguin preferències per altres balls.
COLLA DE BASTONERS MITJANS
A Jordi
Villanueva, un antic membre de la primera colla de bastons de les Roquetes,
algú de la junta de l’Agrupació de Ball Populars, li va suggerí si podia
ensenyar bastons a una colla de petits.
Va començar
assajar a finals de l’any 1991 amb nens de deu anys i només hi havia un parell
de nenes. Van sortir a ballar per primera vegada a la festa major de Santa
Eulàlia, encara que amb vuit components.
Els nens es
van animar, les nenes també, i per Sant Joan del mateix any ja eren vint, i van
poder ballar una colla de setze. Durant un temps aquesta colla ballà a l’estil
de Vilanova, doncs en Jordi encara no havia après els canvis que s’havien fet a
la coreografia del ball de bastons de les Roquetes. De mica en mica va aprendre
els balls de les Roquetes, donat que la música és la mateixa, però els
moviments són diferents als balls de Vilanova.
Amb el pas
del temps es van apuntar més nenes que nens fins l’extrem de que només van
quedar dos nens dels inicis, altres s’han passat a aprendre gralles, als
timbalers de la dragona o simplement ho han deixat.
A partir de
l’any 94 van deixar de ser els petits per passar a ser els mitjans. Els nens i
nenes que van començar en aquesta colla són: Francisco Cortés, Alberto López,
Javier Castellví, José Miguel López, Fernando Aujano, Oscar Barrado, Xavier
Rodríguez, Manuel Gómez, Susana Marcos, Antonio Gutiérrez, Laura Adsuar, Montse
Ruiz, Patricia Fontecha, Victoriano Jumillas, Urto Fernández, Víctor Cortés,
Irene Jumillas, Yessica Romero, Victoria Sánchez, Alicia López i Jordi Ruiz.
COLLA DE BASTONERES VETERANES
Aquesta
colla va tenir el seu origen a la festa major d’estiu de l’any 1991. Quan un
grup de dones, vinculades als balls populars des de fa molts any, van veure
ballar a les Roquetes una colla de bastoners, homes i dones, veterans de
Castelldefels, amb motiu d’un intercanvi amb aquesta població.
Entre les
bastoneres de Castelldefels hi havia Isabel Peñas, persona molt vinculada a les
Roquetes i als inicis de la nostra
festa major, que després tant ella com la seva família van continuar la
tasca, en pro de la cultura popular i tradicional, en anar a viure a aquella
població.
Tot parlant
ens van assabentar que s’ho passaven d’allò més bé als assajo i així va ser
com ens engrescaren a formar una colla de veteranes, doncs, van decidir que si
no ho feien era simplement perquè no voldrien.
En començar
a buscar-hi més gent ens van adonar que hi havia dones casades i mares de
família que sempre havien desitjar de fer-ho. Cap el mes d’octubre de l’any
1991 ja eren unes deu o dotze dones disposades aprendre el ball de bastons.
Algunes aviat van desistir, però es va aconseguir mantenir un grup de nou.
Demanarem a Isabel Teruel, una jove bastonera que havia deixat de ballar, si
ens podia ensenyar i va acceptar.
El nostre
objectiu era sortir a la festa major d’estiu de 1992. Aquest objectiu es va
complir, traient una colla per ballar vuit components: Emilia Hermenegildo,
Pepita Julió, Rosa Gallegos, Paqui Marín, Mary Muñoz, Trini Moreno, Feli
Vicente, Antonia Jumillas i Josefa Rodríguez, van ser les que formaren la
primera colla, d’altres no van arribar a sortir.
Posteriorment
la colla de veteranes s’ha anat incrementant en més dones i també hi han dos
homes que s’han animat, i per ara són fitxes a la colla, Moisés Plaza, i
Juanjo, també Paqui Cordón, Laura, Ana Línger, Angeles Blanco, Ana Nieto, a més
de l’Isabel Teruel que tornà a ballar algunes vegades.
Esperem que
la colla de veteranes i veterans, continuï participant en les cercaviles de les
festes majors i també que s’animi més gent a participar en els balls
populars.
Informació extreta i ampliada de la publicació Cinquè Aniversari
de l'Agrupació de Balls Populars. Les Roquetes del Garraf. (Barcelona) 1996.
Les fotografies per aquesta pàgina web han estat cedides per Mary Muñoz.
Revisat:
28 de junio de 2009
.
|
