Ball de Bastons


El ball de bastons és sens dubte una de les danses més antigues. S’atribueix el seu origen a les danses gregues que es propagaven entre els romans, els quals les van introduir a la nostra terra al ser conquerida per ells.

També la tradició oral ens parla de que poden provenir d’invocacions o rituals, que es perden en temps immemorials i es fa difícil poder esbrinar la seva procedència.

Ser bastoner implica fortalesa i agilitat. Cada bastoner porta dos bastons, menys els dos de les puntes, que porten un de sol a la mà dreta i una bandera amb el nom del poble provenint de la colla. La missió d’aquests bastoners és avisar als grallers de quan acaba el ball.

En començar el ball, es formen un grup de dos quadres d’allargada, composat el ball de lleugers salts i giravoltes amb sons forts de bastons, que han de tocar amb els altres companys i ballant sempre al compàs dels grallers.

En el ball de bastons es poden anomenar diferents balls, entre els quals estan la Boxa, que és un dels balls més celebrats, s’interpreta a un ritme molt viu que és remarca amb forts cops de bastó i el compàs es va accelerant de mica en mica, fins a fer-se terriblement ràpid, una mena de competència entre bastoners i gralles, o la Pavana que és un ball reservat exclusivament pel Patró i les autoritats.

Els balls populars, i concretament aquest ball de bastons, forma part de les tradicions i costums de sortir ballant pels carrers en els dies de festa major, tan arrelat a la comarca  del Garraf, comarca on es troba ubicada la nostra població. Així, les Roquetes, s’ha trobat al mig de les tradicions populars dels pobles del costat, tot i les dificultats que aquests pobles han tingut, algunes vegades,  per mantenir-les.

Amb la creació de la festa major a l’any 1973, es va veure la necessitat de crear balls populars propis, per tal de reforçar-la més. Una vegada va passar la primera festa major, es van iniciar contactes amb algunes persones de Vilanova per tal de que vinguessin a ensenyar alguns balls populars, entre ells el ball de bastons, per sortir a l’any següent. En Joaquim Bau i Josep Mª Paños van ser els encarregats, juntament amb un bastoner ja gran, en Senet, un home que des de sempre havia estat dins el món bastoner de Vilanova.

A la Festa Major de les Roquetes de l’any 1974 va sortir la primera colla de vuit balladors de Ball de Bastons, amb vestuari que ens van deixar els bastoners de Vilanova, que aleshores no ballaven. També, a la vegada que s’assajava el ball a l’estil de Vilanova, un altre grup amb gent que havia ballat a Sitges, ensenyaven el ball de bastons d’allà.

El vestuari només es podia fer per una colla i a l’hora de decidir el color, es va tenir en compte que no fos el mateix que feien servir els altres pobles, tot i que alguns volien que agafessin els colors que feien servir a Vilanova.

 El color elegit, a les Roquetes, fou el verd, amb una cinta de color blanc al voltant de la faldilleta i el mocador creuat, el portava cadascú com volia. Anys desprès, el color blanc de la cinta de les faldilletes es canvià per el vermell, i els mocadors  es van fer tots de color vermell amb una cinta verda al voltant.

Per aquell temps s’havia desfet a Vilanova la colla de bastons, tot i que a la festa major anaven colles d´altres pobles. Aquell any 74, una vegada va acabar la festa major de les Roquetes, la colla de vuit es va fer de setze per anar a la festa major de Vilanova i també a la de la Geltrú.

La colla que ballava a l’estil de Sitges no va tenir continuïtat. Alguns bastoners d’aquesta colla es van incorporar a l’altra, i  el ball de bastons a les Roquetes es va mantenir igual que es ballava a Vilanova i la Geltrú, fins a la VII Trobada Nacional de Ball de Bastons de Catalunya, que es va celebrar a Ribes l’any 1982, on es van trobar les colles de bastons de Vilanova i de les Roquetes. Al trobar-se ballant de la mateixa manera, els bastoners de Vilanova demanaven la seva exclusivitat, per haver estat un ball originari de la seva ciutat.

 Davant d’aquest fet s’ha arribà a l’acord que es farien unes modificacions en la coreografia, perquè així el ball de bastons de les Roquetes, tot i tenir la mateixa música, tindria la seva pròpia peculiaritat, encara que fossin del mateix origen i s’assemblessin molt, doncs es balla primera, segona, tercera, correndillo, pavana i boja. Un dels encarregats de portar a terme aquest canvi en la coreografia va ser Joan Bau, que també va ser un dels iniciadors de l’Agrupació de Balls Populars.

Sens  dubte han sigut molts i molts els joves que han ballat bastons a les Roquetes, i a partir de l’any 1984 sorgí la colla de bastoneres, formada per algunes noies que ballaven cintes i d´altres que s’hi van afegir mitjançant els anuncis que es van posar per les diferents botigues de les Roquetes. Des d’ aleshores, les noies han estat una constant en el ball de bastons. Durant algun temps les colles eren de nois i de noies per separat, a l’actualitat, però, són mixtes i quasi bé hi han mes noies que nois.


COLLA DE BASTONERES JOVES

Es pot dir que la colla de bastoneres joves és hereva de la primera colla de ball de bastons de noies que va crear-se a les Roquetes l’any 1984. Els encarregats d’ensenyar a les noies van ser en Casimiro Garcia “el Casi”, Pau Alonso, Joan Bau i Pepe Blanco.

Les primeres noies bastoneres de les Roquetes van ser: Mª José Sánchez, Mª José García, Pepi, Joana Rosa, Ana Mª, Elena Puerto, Montse Puerto, Mª Asunción Romero, Ana Pozas. Mª Carmen Porras. Amb el temps han estat  moltes més les noies que des d’aleshores ençà han ballat bastons a la nostra població, com ara Carmen Román, Juani Benedicto, Núria Pozo, Chari, Toñi Garcia i tantes d´altres que es fa impossible d’anomenar a totes, i els i demanem disculpes.

Actualment la colla està composada de setze noies: Mònica Pérez, Imma Gómez, Nati Gómez, Tina Ramírez, Yolanda Ramírez, Maite Luna, Amparo Godoy, Thays Fort, Sonia Alejandre, Mercedes Escobar, Vanessa Paredes, Isabel Pérez, Ana Rodero. Amb dos caps de colla que són Mònica Puerto, encarregada de les Trobades Bastoneres, que es celebren cada any a deferents llocs de Catalunya, i Esther Jové, encarregada de les sortides a les Roquetes.

Potser una de les sortides més interessants, i a la vegada més divertida, que en fet, va ser a Roses (Girona) el 15 d’agost de 1994. Aquesta sortida va sorgir gràcies a la colla de Castells de la Collada. Ells tenien una actuació a aquesta població de la Costa Brava i els hi van demanar que anessin altres balls, i van pensar en la colla de bastoneres de les Roquetes. Es van posar en contacte amb la cap de colla, en aquells moments Mònica Puerto. Donà la casualitat que van coincidir amb el Santi Arisa, qui també actuava a Roses, al assabentar-se de la nostra presencia, ell mateix es posà en contacte en nosaltres per proposar-nos un ball nou amb música seva i de la seva tribu, anomenada La Petra. Nosaltres mateixes van fer la coreografia, molt diferent a les que fem normalment. Aquest ball que anomenem “Ball de Roses” el van ballar deferents bastoneres de la colla jove i de la colla de veteranes. Santi Arisa va quedar encantat, tant li va agradar, que al poc temps ens va cridar per anar a Torrelles de Montgrí.   


COLLA DE BASTONERS PETITS 

A la festa major de 1992 va sortir una colla de bastons formada per nens i nenes d’entre set i vuit anys. Aquests nens els ensenyaven dues noies de la colla de bastoneres joves, que de petites havien ballat altres balls. Aquestes noies eren Esther Jové i Raquel Pérez. Els nens i nenes van ser : Montse i Moisés Plaza, Juan i José Luis Ortiz, Blanca Sagarra, Marta Ruiz, Alexis Pomares, Gemma Marín, Sonia Benítez, Vences Morillas i Laura Gutiérrez.

Passat un temps, tant l’Esther com la Raquel, per qüestions de feina, no podien fer-se càrrec de la colla i els agafà una bastonera de la colla de veteranes, Trini Moreno. Alguns nens ho han deixat i d´altres s’han apuntat com ara: Carmen i Dani Melgosa, Angel Perona, Mireia López, Raquel i Rubén Marín, Anabel Olmos, Lídia Ortega, Eli Pérez, Montse Vico, Gloria Aranda i Maribel Pérez.

Aquesta colla que anomenem “bastons petits” és, sens dubte, una part important de la pedrera dels bastoners i bastoneres, que esperem no decaigui i s’ enfortir cada dia més, encara que no descartem la possibilitat de que amb el temps alguns, fins i tot, tinguin preferències per altres balls.


COLLA DE BASTONERS MITJANS

A Jordi Villanueva, un antic membre de la primera colla de bastons de les Roquetes, algú de la junta de l’Agrupació de Ball Populars, li va suggerí si podia ensenyar bastons a una colla de petits.

Va començar assajar a finals de l’any 1991 amb nens de deu anys i només hi havia un parell de nenes. Van sortir a ballar per primera vegada a la festa major de Santa Eulàlia, encara que amb vuit components.

Els nens es van animar, les nenes també, i per Sant Joan del mateix any ja eren vint, i van poder ballar una colla de setze. Durant un temps aquesta colla ballà a l’estil de Vilanova, doncs en Jordi encara no havia après els canvis que s’havien fet a la coreografia del ball de bastons de les Roquetes. De mica en mica va aprendre els balls de les Roquetes, donat que la música és la mateixa, però els moviments són diferents als balls de Vilanova.

Amb el pas del temps es van apuntar més nenes que nens fins l’extrem de que només van quedar dos nens dels inicis, altres s’han passat a aprendre gralles, als timbalers de la dragona o simplement ho han deixat.

A partir de l’any 94 van deixar de ser els petits per passar a ser els mitjans. Els nens i nenes que van començar en aquesta colla són: Francisco Cortés, Alberto López, Javier Castellví, José Miguel López, Fernando Aujano, Oscar Barrado, Xavier Rodríguez, Manuel Gómez, Susana Marcos, Antonio Gutiérrez, Laura Adsuar, Montse Ruiz, Patricia Fontecha, Victoriano Jumillas, Urto Fernández, Víctor Cortés, Irene Jumillas, Yessica Romero, Victoria Sánchez, Alicia López i Jordi Ruiz.


COLLA DE BASTONERES VETERANES

Aquesta colla va tenir el seu origen a la festa major d’estiu de l’any 1991. Quan un grup de dones, vinculades als balls populars des de fa molts any, van veure ballar a les Roquetes una colla de bastoners, homes i dones, veterans de Castelldefels, amb motiu d’un intercanvi amb aquesta població.

Entre les bastoneres de Castelldefels hi havia Isabel Peñas, persona molt vinculada a les Roquetes i als inicis de la nostra  festa major, que després tant ella com la seva família van continuar la tasca, en pro de la cultura popular i tradicional, en anar a viure a aquella població.

Tot parlant ens van assabentar que s’ho passaven d’allò més bé als assajo i així va ser com ens engrescaren a formar una colla de veteranes, doncs, van decidir que si no ho feien era simplement perquè no voldrien.

En començar a buscar-hi més gent ens van adonar que hi havia dones casades i mares de família que sempre havien desitjar de fer-ho. Cap el mes d’octubre de l’any 1991 ja eren unes deu o dotze dones disposades aprendre el ball de bastons. Algunes aviat van desistir, però es va aconseguir mantenir un grup de nou. Demanarem a Isabel Teruel, una jove bastonera que havia deixat de ballar, si ens podia ensenyar i va acceptar.

El nostre objectiu era sortir a la festa major d’estiu de 1992. Aquest objectiu es va complir, traient una colla per ballar vuit components: Emilia Hermenegildo, Pepita Julió, Rosa Gallegos, Paqui Marín, Mary Muñoz, Trini Moreno, Feli Vicente, Antonia Jumillas i Josefa Rodríguez, van ser les que formaren la primera colla, d’altres no van arribar a sortir.

Posteriorment la colla de veteranes s’ha anat incrementant en més dones i també hi han dos homes que s’han animat, i per ara són fitxes a la colla, Moisés Plaza, i Juanjo, també Paqui Cordón, Laura, Ana Línger, Angeles Blanco, Ana Nieto, a més de l’Isabel Teruel que tornà a ballar algunes vegades.

Esperem que la colla de veteranes i veterans, continuï participant en les cercaviles de les festes majors i també que s’animi més gent a participar en els balls populars.


Informació extreta i ampliada de la publicació Cinquè Aniversari de l'Agrupació de Balls Populars. Les Roquetes del Garraf. (Barcelona) 1996.  Les fotografies per aquesta pàgina web han estat cedides per Mary Muñoz.
Revisat: 28 de junio de 2009 .