El balls de cercolets resulten antiquíssims. L’origen dels balls amb cèrcols es remunta a les festes que antigament es dedicaven a la flora, molt celebrades pels grecs i romans.

Al mes de maig el jovent sortia al camp a celebrar la primavera, on amb flors i branquetes s’engalanaven, fent grans ballades. Així a Grècia sabem d’unes noies que vestides de blanc ballaven la dansa de les flors. Com també que el “Ditirambo” era una dansa en la que hi prenien part cinquanta balladores engalanades amb garlandes que ballaven en honor a “Dionis”. Amb el temps aquestes costums degeneraren fins arribar a ser un escàndol, el que motivà que en temps de l’emperador Tiberi fossin prohibides.

Més tard a l’Edat Mitjana s’establiren les festes, les quals feren ressuscitar algunes de les antigues costums de les festes de la flora, entre elles el ball de cèrcols.

Al començar el cristianisme l’Església va haver d’acceptar aquestes costums paganes, fetes ja populars, si bé poc a poc les anà garbellant i modificant.

Per la zona de València i Castelló aquest tipus de ball es coneix amb el nom “d’arquets”. Pel que fa a Catalunya el “ball de cercolets” esta molt estès principalment pel Penedès, Garraf i Camp de Tarragona.

Joan Amades ens diu que el ball de cercolets pot reconèixer un origen que radica en les festes i cerimònies de les veremes, en les quals havia estat freqüent simular la construcció d’una bota que els ballaires encara figuren.

           COMPOSICIÓ DEL BALL

Aquest ball és compost per nou noies i una nena. Vuit de les nenes fan el ball. Es posen una en front de l’altra, cadascuna amb el seu cèrcol, els cèrcols són els ares fets de fusta, folrada de tarlatana de colors virolats lligada amb cintes. Un dels passos del ball es la “bota”, fer la bota en el ball es el moment en que les noies creuen els ares tot fent una cúpula on s’enfila la nena. L’altra noia és la Majoral, la Majoral es posa dintre de la bota i aguanta a la nena que puja dalt.

La nena que puja dalt dels cèrcols es diu “Angelet” i porta una espasa. En aquest ball també es reciten versos i l’àngel també en diu un. A les Roquetes, però no es diu cap vers i l’àngel diu: “Visca la festa major”.

Aquest ball de cercolets va sortir per primera vegada a les Roquetes a la festa major d’estiu de 1981, quan el Centre Cultural començà a recuperar i augmentar els balls populars de la població. Aleshores es demanà ajut i en Jordi Mestres de Ribes va ser l’encarregat d’ensenyar el ball, encara que com ja s’ha dit aquí no hi ha espasa ni versos.

 El vestuari primer era una faldilla de color blau amb flors vermelles, amb un mocador al cap vermell i una samarreta blanca. Amb el pas del temps el vestuari, un tant desgastat, es canvià per l’actual amb faldilla a ratlles de colors. Dues nenes porten el mateix color, vermell, blau, vers i groc. Els ares també es van fer d’alumini per què fossin més lleugers.  Durant molt de temps va ser cap de colla Elena Puerto

Des de llavors ençà, moltes han estat les nenes que han ballat els cercoles  i moltes també les que feren de majorala o d’àngel, seria difícil anomenar-les a totes, però anomenarem el primer àngel que va ser Tahys Fort, i encara avui continua vinculada als balls populars, ballen bastons amb les joves i formant part de la junta de l’Agrupació. Altres com Isabel Teruel i Mònica Puerto de cercoles passaren a ballar bolangeres i cintes, també la Mònica va estar algun temps encarregada de portar el ball.

En l’actualitat les noies que ballen son: Jenifer Casas Gallardo i Belen Gutiérrez Domínguez com a majorals; Mar Colomo és l’angelet i les que fan el ball amb els cèrcols: Laura Roldán, Alba Medel, Gloria Aranda, Esther de la Cruz, Evelin Vuiro, Noelia Giménez, Laia Gómez, Ariadna Pérez. Com a caps de colla: Imma Gómez i Luisa Ramirez.