 |
Aquest ball és un joc d’habilitat fet per noies que es creuen entre elles i trenen les cintes. |
L’origen del “ball de cintes” té a veure amb els rituals
de l’arbre de maig. Aquesta dansa estaria entre les que utilitzen elements (mocadors,
faixes, cintes, etc.)
És un dels
balls originàriament emprats per implorar a les divinitats per obtenir un bon
any, referint-se principalment als fruits dels arbres.
Les cintes
que es fan servir al ball, eren les que guarnien l’arbre al voltant del qual es
feia la dansa. Aquest arbre desprès va ser substituït per un pal sostingut per un dansaire, a l’extrem del
qual es lliguen les cintes.
El “ball de
cintes” es ballava el segon diumenge d’octubre a les Preses. A la Vall
d´Hostoles hi presenta una varietat, el pal es substituït per un dansaire que
sosté les cintes amb el braç d’un xicot a qui s’anomena estaquirot. Aquesta
varietat és la que es balla al Penedès i al Garraf.
Fins no fa
gaire ha estat corrent que els trepitjadors s’agafessin d’unes cordes que
penjaven del sostre per tal de no caure si relliscaven mentre trepitjaven el
raïm, acció que s’acompanyava amb cançons i s’efectuava a ritme de dansa per
fer-la més agradable. Existeix la suposició fundada de considerar aquest ball,
d’aquestes comarques, com una representació estilitzada d’aquest treball.
És aquest ball amb la versió del noi al mig
el que ballem a les Roquetes i va sortir per primera vegada a la Festa Major de
l’any 1974, des de llavors han estat moltes les noies que l’han ballat pels
nostres carrers. Un bon grapat de noies el ballaren fins l’any 1979, el noi que
més va durar ballant al mig va ser Àngel Arenas.
Al
finalitzar la festa major d’aquell any, s’havia produït un fet que seria
cabdal per les activitats culturals de
les Roquetes, havia nascut l’entitat
Centre Cultural, qui revifà els balls populars amb l’ajut d’antics
balladors. Del ball de cintes s’encarregà Griselda Sampere i es pot dir que va
començar una altra generació de noies amb Montse Cona, Neus, Elena i Montse
Puerto, les germanes Palazón, Toñi i Mª Carmen Garcia, Xesca Fort, Mª Carmen
Ramos, etc. En Pau Alonso va sortir amb les cintes força temps, tot i que també
ballava el ball de bastons.
Aquesta
generació va voler, sobretot, la continuïtat dels balls i així va ser com van
ensenyar a un altre grup de noies més petites, les quals van poder sortir en la
festa major de 1982. En aquest grup anà al mig durant molt temps en Jaume Fort.
Des d’aleshores que a les Roquetes hi han dos grups de ball de cintes, que
s’anomenen les grans i les petites.
Alex
Portillo i Jordi Mestre han estat els últims nois que han ballat amb les
cintes, doncs als nois els hi costa molt de posar-se en aquest ball, i ens
trobem en l’actualitat que no hi ha cap que vulgui ballar enmig de tantes
noies, així ens veiem obligades a ballar amb una noia que recull les cintes i
les aguanta com el noi. Animeu-vos a ballar nois!!.
Cridem també
l’atenció a les noies perquè s’animin a ballar, doncs aquest és un dels primers
balls populars que va sortir al nostre poble i no volem que es perdi.
Els dos
grups del ball de cintes a més de sortir amb les cercaviles de les festes
majors tan d’hivern com d’estiu, portem un parell d’anys que anem a la Collada,
un barri de Vilanova, que ens convida a nosaltres i també als bastoners.
Com he dit abans han estat moltes les noies que, al llarg
dels anys, han format part d’aquest ball i esperem que encara continuïn moltes
més, perquè no es perdi la tradició de ballar cintes a les Roquetes. Nosaltres
treballarem per tal de que sigui així.
En l’actualitat la colla de les petites està formada per
: Cristina Ríos, Olga Martínez, Leonor López, Sandra Guerrero, Mª Carmen
Giner,
Mª Carmen Atué, Sonia López, Noelia Ruiz, Ruth Fort, Eva Mª Lidón i Verònica
López.
Les grans són : Sandra Reverte, Verònica Mur, Trini Rivero, Delia Torralbo, Yessica Fernández, Sonia García, Meritxel Montaner, Anabel Sánchez, Vanessa Sánchez, Cristina Burguillos i Eva Marín.