www.lesroquetes.com

L'Onze de Setembre.  DIADA NACIONAL  DE CATALUNYA Origen històric de la Diada Activitats a Les Roquetes

L'Himne dels Segadors 

L’ORIGEN HISTÒRIC  DE LA DIADA

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

La Guerra de Successió (1702-1714) va enfrontar Catalunya i la resta de països de la Corona d'Aragó amb Castella, en el marc d’un conflicte internacional d’abast europeu. Una de les principals conseqüències de la derrota va ser l’abolició dels furs del Principat i el desballestament institucional del país. 

Tot i alguns èxits inicials, els aliats van ser durament derrotats a Almansa (1707). A conseqüència d’aquesta batalla, les tropes borbòniques van ocupar els regnes de València i d'Aragó i algunes comarques del Principat. Els furs d’aquells territoris van ser abolits. Malgrat tot, els aliats aconseguiren importants èxits militars fora de la Península.

El 1711 moria el pare de l’arxiduc Carles, l’emperador Leopold I, i accedí a la successió l’arxiduc. El tractat d'Utrecht (1713) va segellar la pau entre les potències bel·ligerants; Felip V s’hi consolidava com a rei d'Espanya, a canvi, però, d’importants concessions territorials i econòmiques als estats aliats. Des d’aquell moment, Catalunya va restar sola davant l'enorme potencial bèl·lic dels exèrcits franco - castellans.

L'11 DE SETEMBRE DE 1714. LA RESISTÈNCIA.

La Junta de Braços va acordar la resistència, sota la direcció del general Villarroel i el conseller Rafael Casanova. Però només dues places fortes podien resistir durant alguns mesos el setge: Barcelona i Cardona. La capital del Principat va ser assetjada per uns 40.000 homes, castellans i francesos. La Coronela, o milícia urbana, es va encarregar d’organitzar la resistència, sota les ordres del Consell de Cent; i els gremis es feren càrrec d’una part de la muralla cadascun. D’altra banda, en diverses comarques es van emprendre accions de guerrilla. En total, les tropes defensores de la ciutat eren formades per 5.300 homes. La resistència de Barcelona va durar tretze mesos i va provocar l’admiració d’una bona part de l’opinió pública europea.


A les cinc de la matinada del dia 11 de setembre de 1714, uns 20.000 soldats van iniciar l’assalt a la ciutat, a través de set bretxes de la muralla obertes per l’artilleria. La resistència, arreu, va obligar el duc de Berwick, cap de l’exèrcit atacant, a fer entrar en combat les tropes de reserva. La resistència va continuar carrer per carrer i es va saldar amb prop de 4.000 víctimes. A primera hora de la tarda, la ciutat va capitular, després d’haver pactat amb el duc de Berwick la rendició sense represàlies. Res d’això no fou respectat.

EL DECRET DE NOVA PLANTA

El règim d’ocupació militar va ser confirmat, des d’un punt de vista legal, pel Decret de Nova Planta (1716). Aquest abolia les constitucions de Catalunya i imposava les lleis de Castella. El govern del Principat va quedar en mans d’un capità general, que presidia la Reial Audiència, i disposava de dotze corregidors, amb seu a les principals ciutats catalanes. Totes les institucions municipals, de caràcter representatiu, van ser abolides. Al seu lloc hom va imposar un sistema d’alcaldes i regidors, nomenats directament pel rei o pel capità general. En definitiva, la Nova Planta va imposar un sistema de govern absolut. Els drets de la Generalitat i dels municipis van ser segrestats pel monarca. A més, hom va crear un nou impost, el cadastre, organitzat a través d’una doble línia: territorial (gravava els rèdits de les finques urbanes i rústiques) i personal (carregava damunt el treball i les empreses i mantenia l’exempció de nobles, eclesiàstics i altres privilegiats). Tot i que el cadastre va néixer com una imposició de guerra, el creixement econòmic viscut durant la centúria el va fer, a poc a poc més suportable.

Ben aviat, la voluntat política d’introduir la llengua castellana en tots els àmbits de l’administració i la castellanització dels principals càrrecs va anar tancant altres àmbits públics al català. La Reial Cèdula d'Aranjuez del 1768, obra de Carles III, va prohibir l’ensenyament en català. Una altra Reial Cèdula, del 1772, va prohibir dur els llibres de comptes en català.

L'11 DE SETEMBRE EN L’ACTUALITAT

Ofrena institucional amb  al parc Pompeu Fabra  de Les Roquetes	Monòlit a la memòria de  Francesc Macià amb les diverses  ofrenes florals de la Diada

D’ençà del 1976, un any després de la mort del general Franco i encara en la predemocracia, la data simbòlica de l'11 de setembre es va celebrar a Sant Boi, començant a tenir més ressò. A l’any següent, 1977, la Diada de l'11 de setembre va esdevenir famosa, a tot Catalunya es respirava un ambient de festa i germanor, tots els carrers engalanats amb la senyera i la gent va sortir en massa a la manifestació celebrada a Barcelona, demanat l’amnistia, llibertat i l’estatut d’autonomia. Manifestació que va passar a la història com la del "milió de segadors"

Avui en dia, un gran nombre de persones aprofita l'11 de setembre per reivindicar els drets de la nació catalana, tot manifestant-se pel carrer i realitzant diversos actes.

A Les Roquetes, l'Onze de Setembre es realitza l’ofrena floral institucional a la plaça de la Vinya d’en Petaca, davant del monòlit dedicat al president Francesc Macià.

OFRENA FLORAL I ALTRES ACTIVITATS PER LA DIADA 

Pel que fa als actes institucionals de la celebració de la Diada de Catalunya, està previst que durant el matí de l'11 de setembre es duran a terme els següents actes amb la presència de l’alcalde de Sant Pere de Ribes, Josep Antoni Blanco, i de la resta de regidors i regidores de l’Ajuntament:

A les 11,30 hores, tindrà lloc a la plaça de la Vinya d’en Petaca de les Roquetes,  l’Ofrena Floral a Francesc Macià, on actualment es troba el monòlit que el poble de les Roquetes va dedicar a la memòria d’aquest il·lustre català. Esta prevista l’actuació de la Rondalla de Les Roquetes que acompanyarà l'Himne dels Segadors.

A les 19,00 hores al mateix lloc, Actuació Castellera a càrrec de la Colla Jove de Sitges i Els Castellers de Cornellà.