|
www.lesroquetes.com
LA
FESTA DEL PATRÓ DE CATALUNYA
Activitats
de la Diada de Sant Jordi 2009, a Les Roquetes del Garraf
17 d'abril: Projecció de curtmetratges, a les
18,30 hores, a la sala polivalent de la Biblioteca Josep Pla.
23 d'abril: Parades de llibres i roses durant tot
el dia, a la plaça Llobregat.
23 d'abril: La Biblioteca Josep Pla surt al carrer, de les 16 a les 20,30
hores, a la plaça Llobregat.
Hi haurà un espai de mostra de les obres
d'autors locals.
Història
de la Festa de Sant Jordi.
En el llibre
“Costums i Tradicions Catalanes” d’Aureli Capmany es troba reflectida la
festa del Patró de Catalunya.
Aureli Capmany, ens
diu que no és possible passar el mes d’abril sense recordar el Sant Cavaller,
pel que representa i simbolitza aquest màrtir de Capadòcia. Capadòcia era un
antic país de l’Àsia Menor, a l’Oest de Armènia, que avui forma part de
Turquia.
|
 |
Aquest màrtir de
Capadòcia, doncs, encarna el símbol sacratíssim de
la nacionalitat catalana.
Potser cal
preguntar-se, com un sant de tan llunyanes terres ha arribat fins a nosaltres?.
Hi han poques dades
concretes sobre la seva vida, tot i que el seu culte és un dels més antics de
l’Església d’Orient passant amb posterioritat a la d’ Occident. Els grecs
li deien a Sant Jordi el gran màrtir.
Fou un dels més
celebres màrtirs de l’Església, conseller de l’emperador Diocleciano
(284-305 i cap d’una companyia de soldats de l’emperador. Es convertí al
cristianisme, abandonant la carrera de les armes i repartint els seus bens entre
els pobres.
|
Publicat l’edicte de persecució contra els cristians, Sant Jordi
va fer pública professió de fe, sofrint turment i la decapitació a l’any
303. L’any 1961 la Sagrada Congregació de Ritus, davant la poca informació
de cert que se sap de la seva vida, plena d’elements llegendaris, ho va
suprimir del santoral, autoritzant una commemoració, com a màrtir, el dia de
la seva festa, el dia 23 d’abril.
Encara hi ha la
llegenda més famosa, que fa referència a la lluita que va mantenir Sant Jordi
contra un drac molt ferotge, que treia foc per la seva boca el qual tenia
presonera una princesa, Sant Jordi va lluitar amb l’espasa fins que va
aconseguir alliberant a la princesa, deixant vençut al drac.
El seu culte, doncs,
és molt antic a Orient, i a Occident no va arribar fins que no comença la
Reconquesta. Amb la desaparició de l’imperi romà hi ha una etapa que es pot
anomenar de foscor. Diferents pobles, denominats bàrbars, s’estableixen a la
península fins l’arribada dels àrabs en el 714.
Es en l’època de
la Reconquesta, cap el segle X, quan
comença a aparèixer llegendes i històries, atribuïdes a sants miraculosos,
que ajuden en les diferents batalles contra l’infidel.
La llegenda pietosa
aplicada al Comte de Barcelona Borrell II explica que amb la sola ajuda de nou
homes que acudiren a la seva crida a les muntanyes de Manresa, li fou possible
poder recobrar la capital del seu Estat mitjançant la intervenció del gloriós
Sant Jordi, que, voltat de núvol, cavalcant un cavall blanc i brandant un llamp
per espasa, els guià a la lluita, i en memòria del triomf, el Comte Borrell
prengué per divisa la creu vermella en camp de plata, les armes que en totes
les aparicions ostentava el gran “Màrtir”, com l’anomenaven els grecs.
Un cas semblant
ocorregut un segle després a la batalla d’Alcaraz, l’any 1094, guanyada per
Pere I, rei d’Aragón, i després d’aquest dos esdeveniments llegendaris
Catalunya i els monarques d’aquell regne l’adoptaren per patró, i fou per
sempre més l’ànima de totes les empreses militars.
El nom de Sant Jordi encenia la fe i el patriotisme
i encoratjava els soldats catalans i aragonesos per llançar-se als més
arriscats i desiguals combats, puix que era segur d’assolir la victòria i
sortir triomfants de la lluita.
El Regne d’Aragó i
Catalunya l’honoraren no solament rendint-li pietós culte, sinó instituint
ordres de cavalleria sota la seva advocació. Aquestes ordres de cavalleria en
nombroses ocasions, prengueren part de les Creuades que anaven a Terra Santa,
fet que significava també un intercanvi cultural, i moltes llegendes d’origen
oriental van passar o es van adaptar al moment que aleshores es vivia a la
Espanya cristiana. Eren històries que el seu fi principal era l’exaltació
del cristianisme per sobre de tot. L’Església en ocasions va se molt
permissiva amb aquest tipus de històries, sense tenir massa en compte la
veracitat de les mateixes.
No solament es
commemora la diada del Sant Patró de Catalunya a l’altar, sinó que es feien
també festes profanes al seu honor, és aleshores quan aquestes històries i
llegendes van arrelant a nivell popular, i comencen a formar part de les
tradicions. Una d’aquestes festes profanes, per lloar Sant Jordi, eren les
justes cavalleresques organitzades a la plaça del Born per l’estament militar
de la noblesa catalana i presidides pel Governador, Diputats i Consellers.
Veritat o llegenda,
història o invenció. Sant Jordi, San Jorge o Sant George, perquè a més del
regne d’Aragó, forma part de les tradicions cavalleresques dels anglesos. El més cert potser que sigui la seva presencia
continuada al llarg dels segles, a la tradició popular de diferents pobles. Els
combats i les lluites cavalleresques de l’ Edat Mitjana, s’han anat adaptant
a la realitat d’avui dia.
La diada de Sant Jordi, s’ha convertit, en època
més moderna, en el dia del llibre, doncs, per aquelles casualitats que a
vegades té la vida. D. Miguel de Cervantes, (l’immortal novel·lista espanyol
i un dels valors de la literatura universal, conegut també com “El Príncipe
de los Ingenios” i “el Manco de Lepanto”, al perdre el braç en aquesta
batalla contra els turcs), va morir el 23 d’abril de 1616.
Per totes aquestes
raons i segurament que per moltes altres més, Sant Jordi és avui una diada
d’afirmació i reivindicació, en el sentit més ampli que a la paraula
CULTURA li vulguem donar.
|