LA FESTA DEL PATRÓ DE CATALUNYA

La Biblioteca Josep Pla surt al carrer, de les 17 a les 20 hores, a la plaça Llobregat

a les 18 hores, La llegenda de Sant Jordi i altres contes, a carrec de Georgina de Yebra.

a les 19 hores, contes per a públic adult, "El dit a la llaga", amb Jordina Biosca.

En el llibre “Costums i Tradicions Catalanes” d’Aureli Capmany es troba reflectida la festa del Patró de Catalunya.

Aureli Capmany, ens diu que no és possible passar el mes d’abril sense recordar el Sant Cavaller, pel que representa i simbolitza aquest màrtir de Capadòcia. Capadòcia era un antic país de l’Àsia Menor, a l’Oest de Armènia, que avui forma part de Turquia.

Aquest màrtir de Capadòcia, doncs, encarna el símbol sacratíssim de la nacionalitat catalana.

Potser cal preguntar-se, com un sant de tan llunyanes terres ha arribat fins a nosaltres?.

Hi han poques dades concretes sobre la seva vida, tot i que el seu culte és un dels més antics de l’Església d’Orient passant amb posterioritat a la d’ Occident. Els grecs li deien a Sant Jordi el gran màrtir.

Fou un dels més celebres màrtirs de l’Església, conseller de l’emperador Diocleciano (284-305 i cap d’una companyia de soldats de l’emperador. Es convertí al cristianisme, abandonant la carrera de les armes i repartint els seus bens entre els pobres.

Publicat l’edicte de persecució contra els cristians, Sant Jordi va fer pública professió de fe, sofrint turment i la decapitació a l’any 303. L’any 1961 la Sagrada Congregació de Ritus, davant la poca informació de cert que se sap de la seva vida, plena d’elements llegendaris, ho va suprimir del santoral, autoritzant una commemoració, com a màrtir, el dia de la seva festa, el dia 23 d’abril.

Encara hi ha la llegenda més famosa, que fa referència a la lluita que va mantenir Sant Jordi contra un drac molt ferotge, que treia foc per la seva boca el qual tenia presonera una princesa, Sant Jordi va lluitar amb l’espasa fins que va aconseguir alliberant a la princesa, deixant vençut al drac.

El seu culte, doncs, és molt antic a Orient, i a Occident no va arribar fins que no comença la Reconquesta. Amb la desaparició de l’imperi romà hi ha una etapa que es pot anomenar de foscor. Diferents pobles, denominats bàrbars, s’estableixen a la península fins l’arribada dels àrabs en el 714.

Es en l’època de la Reconquesta, cap el segle X, quan comença a aparèixer llegendes i històries, atribuïdes a sants miraculosos, que ajuden en les diferents batalles contra l’infidel.

La llegenda pietosa aplicada al Comte de Barcelona Borrell II explica que amb la sola ajuda de nou homes que acudiren a la seva crida a les muntanyes de Manresa, li fou possible poder recobrar la capital del seu Estat mitjançant la intervenció del gloriós Sant Jordi, que, voltat de núvol, cavalcant un cavall blanc i brandant un llamp per espasa, els guià a la lluita, i en memòria del triomf, el Comte Borrell prengué per divisa la creu vermella en camp de plata, les armes que en totes les aparicions ostentava el gran “Màrtir”, com l’anomenaven els grecs.

Un cas semblant ocorregut un segle després a la batalla d’Alcaraz, l’any 1094, guanyada per Pere I, rei d’Aragón, i després d’aquest dos esdeveniments llegendaris Catalunya i els monarques d’aquell regne l’adoptaren per patró, i fou per sempre més l’ànima de totes les empreses militars.

El nom de Sant Jordi encenia la fe i el patriotisme i encoratjava els soldats catalans i aragonesos per llançar-se als més arriscats i desiguals combats, puix que era segur d’assolir la victòria i sortir triomfants de la lluita.

El Regne d’Aragó i Catalunya l’honoraren no solament rendint-li pietós culte, sinó instituint ordres de cavalleria sota la seva advocació. Aquestes ordres de cavalleria en nombroses ocasions, prengueren part de les Creuades que anaven a Terra Santa, fet que significava també un intercanvi cultural, i moltes llegendes d’origen oriental van passar o es van adaptar al moment que aleshores es vivia a la Espanya cristiana. Eren històries que el seu fi principal era l’exaltació del cristianisme per sobre de tot. L’Església en ocasions va se molt permissiva amb aquest tipus de històries, sense tenir massa en compte la veracitat de les mateixes.

No solament es commemora la diada del Sant Patró de Catalunya a l’altar, sinó que es feien també festes profanes al seu honor, és aleshores quan aquestes històries i llegendes van arrelant a nivell popular, i comencen a formar part de les tradicions. Una d’aquestes festes profanes, per lloar Sant Jordi, eren les justes cavalleresques organitzades a la plaça del Born per l’estament militar de la noblesa catalana i presidides pel Governador, Diputats i Consellers.

Veritat o llegenda, història o invenció. Sant Jordi, San Jorge o Sant George, perquè a més del regne d’Aragó, forma part de les tradicions cavalleresques dels anglesos. El més cert potser que sigui la seva presencia continuada al llarg dels segles, a la tradició popular de diferents pobles. Els combats i les lluites cavalleresques de l’ Edat Mitjana, s’han anat adaptant a la realitat d’avui dia.

La diada de Sant Jordi, s’ha convertit, en època més moderna, en el dia del llibre, doncs, per aquelles casualitats que a vegades té la vida. D. Miguel de Cervantes, (l’immortal novel·lista espanyol i un dels valors de la literatura universal, conegut també com “El Príncipe de los Ingenios” i “el Manco de Lepanto”, al perdre el braç en aquesta batalla contra els turcs), va morir el 23 d’abril de 1616.

Per totes aquestes raons i segurament que per moltes altres més, Sant Jordi és avui una diada d’afirmació i reivindicació, en el sentit més ampli que a la paraula CULTURA li vulguem donar.