50
ANYS DEL NAIXEMENT
DE LES ROQUETES DEL GARRAF
1955 - 2005
|
|
50
ANYS DEL NAIXEMENT
DE LES ROQUETES DEL GARRAF 1955 - 2005 |
INTRODUCCIÓ
Les Roquetes del Garraf, és un territori que té com a característica principal, la seva joventut dins de la comarca. Un fet que en ocasions pot produir problemes d’identitat i manca d’arrelament dels seus habitants, que els altres pobles dels voltants els tenen superats i/o assumits.
El Grup d’Investigadors de Les Roquetes del Garraf, som conscients que pertanyem a una part peculiar del territori de la comarca del Garraf, i amb el nostre afany d’aprofundir en els fets històrics, ens ha fet veure la necessitat que potser fora bo, arribar a establir una data, basada en la documentació existent, que determinés a partir de quant es pot considerar que s’inicia el poblament a Les Roquetes, a fi i efecte de poder commemorar el Cinquanta Aniversari d’aquesta efemèride.
LA NECESSITAT
D’ESTABLIR LA DATA DE L’INICI DEL POBLAMENT
Els municipis de la comarca del Garraf prenen com a base dels seus límits les antigues demarcacions dels castells i mostren els edificis més antics, o les restes, més o menys ben conservades dels castells que donaren origen al seu poblament.
Tot i l’escassetat de la documentació i que encara és molt el que s’ignora, i molt el que hi ha per descobrir d’aquelles èpoques, els pobles que formen el Garraf, han pogut determinar els inicis del seu poblament, qüestió aquesta que pot determinar la celebració d’aniversaris diversos i centenaris.
Es disposa de documents que ens informen que el 6 de maig de l’any 990, el bisbe de Barcelona atorgava la carta de franqueses i població del castell de Bell-lloc, anomenat de Ribes. Segons els documents, la seva demarcació incloïa part de l’actual terme municipal de Sant Pere de Ribes, tota la Geltrú i la meitat del terme de Sitges.
Es considera, doncs, que l’any 990 començava el poblament dispers en masies del municipi encara que el poble de Ribes, com a tal, no es va formar fins als segles XVIII - XIX.
ELS ORÍGENS DE LES
ROQUETES
L’anàlisi de l’origen d’aquesta nova població de la comarca del Garraf no té l’objectiu de determinar qui va ser el seu primer habitant, donat que es considera que en aquestes contrades sempre hi ha hagut població. Un fet ben destacat el trobem en el llogaret de Vilanoveta, que ja formava part del municipi de Sant Pere de Ribes al segle XVII, i on encara que minsa, ja n’hi havia un nombre determinat d'habitants. Tanmateix, a la resta de masies com Mas d’en Serra, les Orenetes, Solicrup, etc., hi havia masovers i altres persones que prestaven els seus serveis en el conreu de les terres.
Així en les terres que es conreaven d’aquest llogaret i de la resta de masies, és a on es van començar a parcel·lar els terrenys i a vendre’ls, i a on es va anar formant el poble de Les Roquetes, primer molt a poc a poc, per anar augmentant després de manera quasi bé espectacular.
Per aquesta raó, des de El Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf, creiem que cal fer una recerca, des de l’objectivitat, intentant desvetllar la història dels inicis de la població de Les Roquetes que ara coneixem, i fitxar el seu naixement de la manera més objectiva possible.
QUAN COMENCEN LES
PRIMERES PARCEL·LES
És un fet que la majoria dels nous habitants feien les seves cases sense el permís adient, però tot i saber que no podien construir-se una casa, van començar a edificar i al fer-les de manera il·legal, hi ha poca constància oficial de les primeres construccions. Per la mateixa raó, es fa difícil trobar informació sobre si les edificacions es dedicaven a la casa habitual, donat que aleshores, com no els hi era permès viure fix en aquelles cases, els seus habitants tampoc podien empadronar-se.
Hom pot establir una franja d’un parell d'anys, 1954-1955, en els quals els primers roquetencs estan formats per unes poques famílies, que sovint viuen aïllades, fins i tot arriben a viure amb la casa a mig fer, i la van acabant durant els diumenges i dies festius. Aquest treball dominical anava produint una certa solidaritat entre aquells que es trobaven més a prop, sobretot, al moment de ficar les bigues i el formigó del sostre. Com que les eines que es feien servir no eren grues ni res semblant i tot s’havia de fer amb la força humana, per les feines que es necessitava més força, s’ajuntaven varies famílies i s’ajudaven els uns als altres.
Tothom, però, no va comprar una parcel·la per fer-se la casa immediatament. Alguns la tenien com un hort, on plantaven productes pel seu propi consum, tot i que amb el temps acabaren fent-se la casa; d’altres van poder comprar mes d’un pati (parcel·la) amb la clara intenció de tenir beneficis.
Aquesta demanda de sòl comença amb el notable augment de la població que esdevé en els inicis de la dècada dels 50, quan es fa palès el final de l’autarquia del règim de Franco, per mitjans del conveni establert amb els EE.UU. Fet que produirà el final de l’aïllament d’Espanya dels diferent organismes internacionals i propiciarà un incipient desenvolupament econòmic, que provocarà, sobretot, la despoblació del camp i el transvasament de persones d’uns pobles i regions que anaren quedant vuits, d’Andalusia, Extremadura, Aragó i fins i tot de les terres de l’interior de Catalunya, cap a uns altres on es feia necessari abundant mà d’obra, com va ser en un primer moment a Catalunya i el País Basc i després cap els anomenats “polos de desarrollo” a Madrid, València, Sevilla, Saragossa, etc.
Les necessitats, però, de un lloc per viure de les persones que van començar a arribar a Catalunya, i en concret a la comarca del Garraf, no era la qüestió principal de les autoritats de l’època.
Les indústries augmentaren, però la construcció d’habitatges i la seva venda a les famílies que arribaven, restava encara molt lluny de la gran oferta existent a l’actualitat. L’oferta són els patis i els horts a les afores de la ciutat, lluny dels llocs de treball, sense cap planificació urbanística i sense els serveis adients. Aquelles persones, però, tenien la necessitat imperiosa de viure sota un sostre i, sense el permís administratiu que es requeria, es van construir una casa on poder viure.
Així va néixer LES ROQUETES a la comarca del Garraf, fet que es donaria a molts altres indrets de la conurbació de Barcelona, creant-se noves zones per habitatges sense cap tipus de planificació, ni serveis de cap mena.
EL PLA PARCIAL DE
1964 JA RECONEIX LES ROQUETES
El desenvolupament de la població de Les Roquetes va ser un fet, fins al punt que va cridar l’atenció de la primera autoritat del municipi de Vilanova i la Geltrú, l’alcalde Ferrer Pi, quan un grup de veïns de Les Roquetes van voler empadronar-se al seu municipi a l'any 1960. En adonar-se'n compte de la magnitud del problema va denunciar a les autoritats urbanístiques que s’estava construint una “ciudad satelite” al costat del seu municipi.
Novament la realitat havia superat a l’administració, molt lenta i a banda inoperant, del moment i els fets consumats, una vegada més, van fer possible la legalització de Les Roquetes. Després d’un procés de demostracions, per mitjans de fotografies aèries, de que la quantitat de cases era tan important, que la seva demolició seria inviable, les autoritats responsables d’urbanisme dependents del ministeri de torn a la província de Barcelona, va autoritzar la urbanització aprovant el pla parcial que l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes havia presentat.
CIUTADANS DE
PLE DRET
Amb el pas del temps, Les Roquetes del Garraf, ha esdevingut una població amb ple dret i personalitat. La separació inicial d’altres poblacions de la comarca l’ha donat la seva pròpia identificació.
El fet de comptar amb una població heterogènia, degut a la seva procedència, l’ha conferit un tarannà cultural més plural i alhora identificatiu. Tot i que de vegades pot semblar que hi ha un cert desarrelament de la població roquetenca, el cert és que domina un sentiment de pertànyer a Les Roquetes com a lloc concret de la comarca i de Catalunya.
D’un temps ençà el Grup d’Investigadors de Les Roquetes del Garraf, en el nostre afany d’anar fent aportacions històriques, creiem que és fa necessari anar aprofundint en la nostra identitat, per tal d’ajudar a aconseguir un major arrel entre els nostres conciutadans, i crear vincles culturals que ens ajudin a aconseguir aquest objectiu. La recerca d’una data que simbolitzi el naixement del nostre poble, estaria en l’inici del camí per anar aconseguint aquest objectiu, per aixo des del Grup d'Investigadors fem publica la proposta que ja hem fet a l'Ajuntament de celebrar el Cinquantenari del naixement de Les Roquetes del Garraf, a partir d'ara i durant el proper any 2005, quelcom que hauria de possibilitar des del nostre punt de vista, tancar els actes l'11 de setembre de 2005 amb una celebració que tingui un caire especial.
Avui, a les autoritats, entitats, associacions culturals i ciutadans en general de Les Roquetes del Garraf, ens pertoca poder decidir si aquelles cases fetes sense permís a partir de l'any 1954, es poden considerar habitatges de ple dret o abans al contrari s'ha de contemplar que Les Roquetes neix amb el pla parcial de l'any 1964. Ens trobem en el deure de definir una data que pot ser simbòlica, però alhora esdevindrà històrica, per això cal el rigor històric, partint de les dades que disposem. Tots plegats podem assumir aquest repte o també deixar-ho estar i no fer res. Les Roquetes, però, continuarà patint aquesta necessitat de resposta.
Les Roquetes del Garraf, 11 de setembre de 2004
ACTIVITATS DE LA COMMEMORACIÓ DEL MIG SEGLE A LES ROQUETES (2005)
SANT JORDI, 18 d'abril, a la Vinya d'en Petaca
Roda de premsa per presentar:
Els actes principals
El punt de llibre del Grup d'Investigadors
L'anagrama commemoratiu de l'any del MIG SEGLE de Les Roquetes
SEGONA EDICIÓ DE FIRAROQUETES, 27 i 28 de maig a la Vinya d'en Petaca
Mostra d'Entitats del MIG SEGLE de Les Roquetes
FESTA MAJOR D'ESTIU DE LES ROQUETES, del 18 al 26 de juny
La Festa Major del MIG SEGLE de Les Roquetes
Separata del Programa de Festes "MIG SEGLE DE LES ROQUETES"
ACTES INSTITUCIONALS I CLOENDA DE L'ANY DEL MIG SEGLE, 8 i 9 d'octubre
Exposició fotogràfica: Les Roquetes en imatges
Parlaments Institucionals i Clausura de la Conmemoració del MIG SEGLE