Juan Carlos Borrego guanya el XXI Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, amb un "thriller" ambientat en un refugi de muntanya

(Informació de Vilaweb - Mollerussa, 18-4-2009)

Juan Carlos Borrego, escriptor de Les R oquetes del Garraf, ha guanyat el XXI Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa amb “Cafè amb sal”, obra que va presentar sota el lema “El refugi”. Tant Borrego com Josep Borrell, president del Jurat del Premi, han coincidit en qualificar la novel·la com un “thriller” ambientat en un refugi de muntanya on s'apleguen “persones antagòniques” i es donen “microhistòries protagonitzades per joves amb una vida trepidant”.

En la explicació de la decisió del Jurat, Borrell ha dit que s'havia valorat el fet que es tracta d’un text que malgrat partir d’una situació personal força tòpica, com pot ser avui en dia una separació matrimonial, aconsegueix arribar a un desenllaç inesperat que juga amb els cops d’efecte.

Per la seva part Borrego ha explicat que aquesta no és la primera novel·la que escriu però sí la primera que veurà publicada. L'ambientació en la muntanya no és gratuïta ja que Borrego és president del Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf. Dins aquest grup ha escrit diferents guies de senderisme com “El Garraf: 21 rutes de senderisme” (2001), “Guia de camp dels arbres i arbustos del Garraf” (2004) o “139 recetas de la cocina tradicional de Casariche” (2005). També ha escrit “El Garraf i la marina penedesenca” (2003) i “L’Ordal i la depressió penedesenca” (2004), les dues publicades per l’editorial Piolet. Juan Carlos Borrego també és col·laborador de la premsa comarcal i de les revistes especialitzades Descobrir Catalunya, Vertex (FEEC) i Collado Sur (de la Federación Andaluza de Montañismo) i ara ho ha començat a fer amb Sàpiens. Actualment prepara la guia titulada “18 excursions pels castells de la frontera sud del comtat de Barcelona i el Penedès”.

Cal recordar que el Novel·la Breu està dotat amb un premi de 4.000 euros que concedeix l'Ajuntament de Mollerussa i que l'obra serà publicada per Pagès Editors.

El jurat d’aquesta vint-i-unena edició del Premi Literari de Novel·la Breu “Ciutat de Mollerussa” esta composat per Josep Borrell, Màrius Blàvia, Sebastià Serrano, Carme Vidal i Josep Maria Gasset.

Aires del segle OPOSICIÓ ANTIFRANQUISTA
(Diari de Vilanova 4 de maig de 2007) Teresa Costa-Gramunt

... Tots aquests prolegòmens són per anar posant per escrit que en aquella època els lluitadors antifranquistes érem quatre i el cabo. Les accions militants en la clandestinitat es feien amb un gran esforç i sovint ben pocs feien tots els papers de l’auca. Un grapat de llibres vénen ara a recuperar les accions i els noms dels qui es van jugar la tranquil·litat, i moltes vegades la reputació, oposant-se al règim franquista, un dels més sòrdids i llargs que ha viscut Europa. Tots estem marcats per aquells temps, ens agradi o no, i encara es conserven alguns tics que van sortint de tant en tant, però això serà motiu d’un altre article. El passat 11 d’abril vam anar a l’acte de presentació del llibre L’oposició antifranquista i l'Assemblea de Catalunya al Garraf, de Mary Muñoz, publicat pel Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf. aquest treball de Mary Muñoz, juntament amb un altre de Joan Rodríguez (que malauradament es va presentar aquell mateix dia i a la mateixa hora!), va guanyar ex aequo la Borsa d’Investigació sobre aquest tema promoguda per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

El treball inicial de Mary Muñoz sobre els avatars de l'Assemblea de Catalunya ha estat ampliat i presenta una visió més panoràmica de l’oposició antifranquista des d’uns inicis que poden situar-se en la famosa vaga de tramvies del març de 1951. La doble condició de Mary Muñoz com a protagonista d’algunes accions portades a terme els anys de la seva joventut per una banda, i com a historiadora per altra, atorga a aquest treball un punt de vista entre el testimoni i la crònica històrica. tot plegat, ben il·lustratiu d’una època entusiasta, amb ideals i trencadora de tants motlles repressors de la llibertat i del pensament. Cadascú hi va fer el seu paper d’avantguarda o de reraguarda.

Aquest llibre se suma als de Francesc Foguet i Joan Rodríguez per saber qui va ser, a la comarca del Garraf, aquells pocs agosarats.

L’ASSEMBLEA DE MUÑOZ. L’AUTORA ROQUETENCA INVESTIGA LA LLUITA ANTIFRANQUISTA
(Diari de Vilanova, 20 d'abril de 2007) Javi Polinario-Redacción

L’escriptora Mary Muñoz va presentar la setmana passada la seva última publicació, L’oposició antifranquista i l'Assemblea de Catalunya al Garraf, un llibre que tracta un tema segurament no suficientment conegut per la gent, segons ha informat al DIARI l’autora. La presentació del treball, editat pel Grup d'Investigadors de les Roquetes del Garraf, va tenir lloc a dos quarts de vuit de la tarda de dimecres 11 de d’abril, a la biblioteca Josep Pla de les Roquetes.

En aquesta obra es recull la situació d’inferioritat en què es trobava l’oposició democràtica per fer el seu treball i com la repressió davant de qualsevol tipus d’oposició impedia que pogués ser efectiva. Això feia que les accions fossin disperses i poc coordinades.

Al llarg de més de 200 pàgines, es pot veure la situació general que es vivia, i com repercutia en la lluita antifranquista al Garraf., com per exemple els diferents intents de coordinar la lluita obrera a través de les Comissions Obreres (CC.OO) a les diferents fàbriques de la comarca del Garraf.

El llibre conté documentació prohibida de l’època de fets puntuals, com el Primer de Maig, resums de trobades d'entitats per elaborar un document d’alternativa democràtica municipal i diferents escrits de Vilanova Obrera, entre d’altres.

També hi ha documents gràfics, com fotografies de la repressió de la policia, que la premsa de l’època no publicava i eren recollides per publicacions clandestines. Altres fotografies que també es poden veure són de la primera manifestació autoritzada que es va celebrar a la comarca, concretament a les Roquetes, el 19 de setembre de 1976, i que va ser convocada per l'Associació de Veïns d’aquest nucli de població.

En l’elaboració d’aquesta obra ha col·laborat Miquel Martorell, més conegut com a Quel, que va ser el primer secretari del sindicat UGT. Quel ha participat, així, en la redacció del pròleg i ajudant en la documentació.

UN TEMA POC ESTUDIAT
Segons l’autora, aquest tema està poc estudiat en general i més en concret al Garraf. Per aquest motiu, la recerca d’informació no ha estat fàcil. Així, Muñoz ha explicat que a banda de guardar alguna informació de l’època, altres documents han estat proporcionats per Quel, que guardava bastant documentació del temps que va viure a Vilanova, que coincideix amb l’època.
Muñoz assegura que aquests estudis són necessaris, perquè aquells que no ho han viscut en puguin tenir coneixement i perquè sincerament crec que no és bo deixar silenciada la nostra memòria històrica.

L'oposició antifranquista i l'Assemblea de Catalunya al Garraf és una de les novetats d'aquest Sant Jordi a la comarca. El Llibre es pot adquirir a les llibreries per un preu de 18 euros.

10 ANYS DEL GRUP D' INVESTIGADORS DE LES ROQUETES
(L’Eco de Sitges, 29 de juliol de 2006) Montserrat Lago

M’arriba el facsímil onzè de l’esmentat Grup, escrit per Juan Carlos Borrego i Mary Muñoz. En la introducció, del mateix, expliquen la gènesis d’aquest grup d’estudiosos que va veure la primera llum amb el treball de Juan Carlos Borrego en fer una separata dels començaments de la població titulada: La masia Nova, el primer barri de Les Roquetes del Garraf, era Sant Joan de 1996, el grup donava les primeres passes.

Després vingueren Tradicions populars: El carnaval de Les Roquetes de Mary Muñoz; fins arribar a un total de 29 volums que apleguen la història de Les Roquetes, els seus costums i tradicions, com va iniciar-se des de Vallcarca fins ara; passant per guies de la flora del massís, relats curts; poesia; infantils; cuina i teatre.

Els anomenats Juan Carlos Borrego i Mary Muñoz, a més de Martina Vilar, Àngel Llinàs Crouseilles, Antonio Lozano, Natàlia Alba González, els records de Josefina Sagarra, Pere Tapies, Jonatan García Villena, Laura Sánchez Millà, Pepe Gutierrez, Cristián Carandell, Lluís Soto, Xavier García Soler, Xavier Roger, Pere Bayé i Oller, Mònica Miquel, Pilar Carbó, Àngels Parés, Roland Sierra, David Jou i Andreu, Luis Montes, Vicenç Carbonell i Virella, Albert Mercader i Rovira, Ioia Panyella, Yolanda Sánchez, Teresa Costa Gramunt... més un llarg nomenclàtor de persones relacionades amb els temes tractats, aconseguint fer de tots els llibres apareguts, sota les diferents col·leccions, s’hagin convertit en volums de referència obligada per saber més de la nostra comarca del Garraf, o el tema protagonista de la presentació en públic, que ha omplert la Biblioteca Josep Pla, adquirint tot seguit el llibre presentat.

Juan Carlos Borrego, acabava la carta adjuntant el facsímil, explicant poèticament que aquestes aportacions s’han convertit en una duna que perfila la platja dels nostres somnis.
L'Eco de Sitges, ha estat de llarg el setmanari que més vegades s’ha fet ressò d’aquest Grup d'Investigadors, feliços direcció i col·laboradors, per donar testimoni de la vitalitat cultural del nostre entorn, sens oblidar les fortes arrels mantingudes de sempre amb Vallcarca i els seus habitants, avui ciutadans de Sitges i Les Roquetes, entre d’altres poblacions que han acollit a veïns de provada constància, inquiets, treballadors esforçats i honrats; formant part de la població que els acolliria, exemplarment.

Per a mi ha estat sempre un plaer parlar del Grup, que de sempre he admirat, animant-los a seguir com fins ara, amb la seva magnifica tasca d’investigació divulgativa.

EL GRUP I L’AVENTURA DE FER LLIBRES. 10 ANYS D’ACTIVITAT. (Diari de Ribes i Les Roquetes. Especial Diari de Vilanova, 23 de juny de 2006) Mary Muñoz de Morales

El Grup d’Investigadors de Les Roquetes del Garraf està de festa. I no només perquè és Festa Major, sinó perquè enguany celebra el desè aniversari. D’aquí que la separata del programa de Festa Major es dediqui a aquest col·lectiu de persones que dia rere dia, publicació rere publicació, ha sumat esforços per recuperar la història i les arrels d’un poble.

Tot va començar un bon dia quan a Juan Carlos Borrego se li va ocórrer la idea de fer una separata per incloure al programa de la festa. D’aquesta manera tant senzilla, va començar tot. Un inici que faria veure la llum al facsímil número 1 que duia el títol de La Masia Nova, el primer barri de Les Roquetes del Garraf, del mateix Borrego, i que es va editar al programa de Sant Joan de l’any 1996. Havia nascut EL GRUP.

Des dels seus inicis vam tenir clar l’objectiu de l’associació: la recerca i la posterior publicació de treballs d’investigació i treballs de camp, en un principi de caràcter històric i social, però sobretot que tinguessin a veure amb el nostre poble, Les Roquetes del Garraf, o bé amb les persones que vivim en aquesta població garrefenca.

A la vegada que era clar, el nostre objectiu també era senzill, però no es trobava exempt d’un cert risc i ambició. Ambició en el sentit de treballar esperançats, per tal de veure realitzat l’objectiu final. Senzill perquè allò que volíem, era anar aportant les investigacions sobre el nostre territori que, marcat sempre per l’estigma de la seva joventut, s’ha arribat a dir que estava mancat d’història. Res més lluny de la realitat com hem pogut anant comprovant al llarg d’aquests deu anys de treball, fet sense presa, però també sense pausa.

Si hom treballa sense cap perspectiva, mancat d’il·lusió i sense cap esperança de veure la seva obra, els seus treballs, publicats, difícilment assumirà cap risc. A el Grup hem assumit riscos importants, perquè fer un llibre mai no ha estat exempt de risc i, avui dia, tampoc és un camí fàcil: hi ha els risc i l’aventura de saber el grau d’acceptació que tindrà la nostra proposta.

El Grup, però, s’ha llançat a aquesta aventura, perquè a Les Roquetes hi havia la necessitat de fer aquesta feina. Ho vam poder comprovar a l’hora d’anar més enllà d’un facsímil, i vam abordar l’edició d’un llibre amb tota regla. Les dificultats que vam trobar per fer el primer llibre del Grup, dedicat a la història de Les Roquetes, va ser la prova de foc, l’empenta que es necessitava per crear una entitat que fos capaç de fer la tasca de donar a llum treballs fets per gent de casa, per això van decidir crear el Grup d’Investigadors.

Aquest 2006 celebrem el desè aniversari del nostre primer treball, aquell que va servir per donar forma als objectius que volíem aconseguir. La finalitat amb què naixia el Grup estava molt clara: donar a conèixer les nostres inquietuds com a investigadors i afavorir totes les activitats d’investigació històrica, literàries, lúdiques i culturals que poguessin ser útils i, a la vegada, necessàries per desenvolupar la tasca de recerca, i que alhora ens ajudessin en un doble vessant: com a persones i en el nostre desenvolupament social i intel·lectual.

Durant aquests deu anys el Grup ha editat nombroses publicacions, la majoria de les quals han estat de caire popular, perquè sempre ens hem volgut mantenir propers i lligats a la gent del nostre poble. Per aquest motiu, una de les branques del Grup més conegudes per a la població és la col·lecció de facsímils, la característica principal de la qual és la publicació com a separata dels programes de Festa Major, tant d’hivern com d’estiu. Això ha suposat una amplia difusió dels treballs de recerca que hem anat fent. Després d’aquell primer exemplar del 96 dedicat a la Masia Nova, hem pogut veure altres documents com Tradicions populars: el carnaval de les Roquetes de Mary Muñoz de Morales (Núm. 2, editat al programa de Festa Major d’hivern Santa Eulàlia 1997) o també La colònia de Vallcarca, 1954 – 1964 d’Àngel Llinàs Crouseilles, un destacat treball sobre la vida de la desapareguda Colònia obrera de Vallcarca que es va editar per la Festa Major de Sant Joan de l’any 2000 i que fou l’inici d’una exhaustiva investigació històrica sobre el tema i la posterior publicació de tres volums.

De seguida vam veure que la singladura de la publicació de treballs de recerca històrica requeria d’estructures més complexes. La creació d’una col·lecció de llibres d’història de Les Roquetes o la seva relació dins de la comarca del Penedès no només era una necessitat, sinó una urgència. No hi havia res. Amb aquesta pressa de consciència va sorgir la col·lecció Llibres d’Història, a través de la qual s’han publicat títols com Les Roquetes, una aproximació a la seva història de Mary Muñoz de Morales; Vallcarca: un valle, una fábrica, una colonia (1903-1936); Imatges de Vallcarca (fotografies de 1903-1936) i Vallcarca: una vall, una fàbrica, una colònia. 1936-1975, tots tres d’Àngel Llinàs i Mary Muñoz.

En la mateixa línia de recuperació de la memòria històrica va néixer una altra de les nostres col·leccions, Quaderns d’Etnografia. En aquest cas, vam detectar que la joventut de Les Roquetes, com a poble, dificultava la consolidació de la seva pròpia etnografia. La composició cultural dels nostres conciutadans no és homogènia, sinó diversa segons la seva procedència o orígens. Aquests orígens són diversos i per això aquesta col·lecció pretén incloure aspectes relacionats amb l’etnografia dels roquetencs, ja sigui la cuina, el folklore, la tradició, la llengua, els mites, els treballs ancestrals o les creences col·lectives.

Un dels trets comuns que tenim els membres de EL GRUP és la nostra afició a la lectura i el nostre respecte i admiració cap a qualsevol gènere literari. Aquest fet, sumat a la voluntat de promocionar els autors roquetencs que escriuen, ens va portar a tirar endavant la col·lecció de poesia Antonio Machado. No és per casualitat que vam triar a Machado. El poeta ens agrada, però no només la seva poesia, sinó que la seva visió política i el seu projecte social mereixia ja de per sí homenatjar-lo. De moment ja tenim publicats tres treballs: un recull de poesies intimistes del roquetenc Àngel Llinàs Crouseilles De alguna manera...hojas de verano, un altre recull de poesies intimistes del roquetenc Jonatan Garcia Villena, Poesías sueltas de cada día; i un poemari en castellà de Pepe Gutiérrez Poemas a fondo perdido.

D’altra banda, si bé la prioritat del GRUP és deixar testimoni de l’evolució històrica de Les Roquetes, no podíem deixar de banda la creativitat dels nostres autors amb consciència literària, perquè com ja hem assenyalat, la literatura és una de les nostres altres fixacions.

Vam creure oportú denominar La Cervereta la col·lació literària perquè precisament la Cervereta és el nom d’un arbre que dóna nom a un dels barris més carismàtics, populars i antics de Les Roquetes. El número 1 porta el títol Extrets del calaix, i és una sèrie de relats curts fets per autors roquetencs editat al programa de la Festa Major d’hivern Santa Eulàlia 2000. També el segon número, Narracions, editat fins ara, recull deu relats curts d’autors del poble. Editat pel Grup al febrer del 2001, amb una presentació del periodista Albert Mercader i Rovira.

En aquesta línia, no podíem deixar de banda els gèneres teatrals i de contes infantils. Les Roquetes des de finals dels anys vuitanta ha gaudit de nombrosos grups de teatre amateur, alguns de curta durada, altres de més consolidats. Tots ells s’han caracteritzar per les ganes d’actuar i representar obres dels seus autors preferits. A finals del 2003 van rebre la proposta d’editar i representar una obra de teatre fet pel jove roquetenc Jonatan García, que amb el títol Entre dioses es va convertir en la primera publicació teatral de La Butaca.

Pel que fa a la literatura infantil, la col·lecció d’El Caganiu va néixer per la manca de publicacions vinculades a Les Roquetes destinades als lectors més petits. A altres poblacions és habitual que els seus carrers i places, el bestiari de festa major, els personatges de llegendes o les mascotes d’entitats surtin al paper dels llibres explicant contes als més menuts. Així, aprofitant el 25è aniversari de la normalització de l’escola a Les Roquetes, es va crear una col·lecció que porta com a títol el nom que a una cançó per la mainada se li atorga a un dels dits, el més petit. De moment, també se n’han publicat dos títols: L’escola de les Roquetes, de Yolanda Santiago López, i Qui es menja els espinacs del Santa Eulàlia, de Yolanda Santiago, Ioia Panyella i Juan Carlos Borrego.

Amb la bona acceptació que han tingut les col·leccions del GRUP, en un moment donat vam plantejar-nos fer un pas endavant i recollir algunes iniciatives relacionades amb el medi ambient, la naturalesa i el nostre paisatge.

D’aquí van sortir, la col·lecció de llibres de muntanya El Puig de l’Àliga i l’Ull de Vidre. Les rutes de senderisme i l’edició de guies excursionistes de tota mena s’han popularitzat durant els últims 15 anys, englobades dins l’explosió dels esports anomenats d’aventura, entre els quals serien els més bàsics i menys arriscats.

La conseqüent demanda de llibres, mapes, guies, rutes, consells i fins i tot experiències per part dels usuaris han fomentat l’existència d’editorials especialitzades, tot i que bona part dels treballs publicats formen part de col·leccions iniciades per entitats, excursionistes bàsicament. Les publicacions que han vist la llum són: les dedicades a El Garraf: 21 rutes de senderisme i B.T.T”, Flora del Garraf i una Guia de camp d’arbres, arbustos i altres plantes del Garraf.

Dins d’aquest àmbit, la col·lecció L’Ull de Vidre és un recull de fotografies o pintures publicades en sèrie numerades de l’1 al sis sobre treballs artístics, viatges interessants o col·leccions històriques de fotografies de Les Roquetes. La difusió d’aquests treballs sempre dóna peu a trobades i passis de diapositives, a banda de promocionar uns autors intrèpids, amb un ull de vidre que interpreta el món d’una altra manera i ens apropa, de manera visual, tota la seva plasticitat. De moment hem editat L’Índia en imatges.

Aquests deu anys de treballs han donat molts fruits i hem pogut disposar de la inestimable col·laboració de diverses persones que han acceptat les nostres propostes, tant per fer el pròleg d’un llibre, com per fer-nos un logotip adient a algunes de les col·leccions.

Alhora, volem deixar constància de la col·laboració que hem tingut de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, per mitjà dels regidors que han estat al capdavant durant aquest deu anys: de 1996 a juny de 1999, Ramon Moragues; i des d’aquesta data fins ara, Joan Bau; de l’IES Alexandre Galí, amb qui hem fet algunes separates; amb els centres de primària, Roquetes i Santa Eulàlia, amb els quals vam encetar la col·lecció de contes El Caganiu, amb motiu de la celebració dels seus 25è aniversaris, a l’Associació de Festes Populars, que han editat als programes de festes tots els treballs de facsímils del Grup. A tots ells el nostre agraïment més sincer, pel seu recolzament als nostres projectes.

LES FÀBRIQUES DE SITGES
(L’Eco de Sitges, 6 de maig de 2006) Vinyet Panyella.

... Aquesta primavera ens ha portat dos estudis que omplen el buit de dos dels més importants establiments industrials del Sitges del segle XX: la fàbrica Benazet, de calçat, i la fàbrica de ciment de Vallcarca.

... Vallcarca era, i per a molts dels seus antics habitants encara és en el record, una vall, una fàbrica i una colònia, tal com expressa el subtítol de l’obra que repassa els gairebé setanta-cinc anys d’aquesta altra gran fàbrica sitgetana. Els seus autors, Àngel Llinàs Crouseilles i Mary Muñoz de Morales han acomplert el segon i darrer volum d’una obra ingent, meritòria i imprescindible. Perquè Vallcarca ha estat molt més que un establiment industrial. El fet que hi habités la colònia dels seus treballadors ha contribuït, i molt, a crear un sentit de pertinença, que els autors del llibre han expressat en el proemi del segon volum: “A tots aquells que volen continuar amb la seva identitat vallcarquina i volen mantenir ben viu el record de la Colònia obrera de Vallcarca”.

Els habitants de la colònia són, a parer meu, els protagonistes reals de l’obra conjuntament amb la fàbrica que la va ocasionar. La informació està articulada a manera de llarga i detallada crònica fonamentada en premsa i documentació. Abasta la vida industrial, les vicissituds de tota mena, el creixement de la colònia, la manera de viure-hi, els canvis que de mica en mica van portar al tancament i enderroc de les cases a partir dels anys setanta. El trasllat de gran part de la població a Les Roquetes és la raó per la qual aquesta història de Vallcarca hagi estat elaborada i publicada des d’aquest nucli de població.

Més enllà de la història d’una fàbrica de cabdal importància per l’economia catalana i espanyola durant els anys en què es desenvolupà a ple rendiment, aquesta història de Vallcarca ofereix el valor afegit de constituir un detallat document d’història social de la vida d’una colònia obrera. Ens mostra quina ha estat la relació administrativa, política i social entre Sitges i Vallcarca i les respectives poblacions. La veu directa d’alguns dels protagonistes d’aquesta història, entrevistats als darrers capítols de l’obra sín ben representatius i eloqüents.

El treball que Àngel Llinàs i Mary Muñoz han vist finalment i feliçment culminat ens retorna amb tot detall un capítol d’història sitgetana del segle XX ben diferent del Sitges comercial i turístic a què estem habituats. I és que el terme de la Vila no el configuren només les immediacions i el Parc Natural del Garraf, sinó també la fàbrica de Vallcarca i la memòria de tots aquells que hi ha viscut i treballat.

Vallcarca: una vall, una fàbrica, una colònia,
per Àngel Llinàs Crouseilles i Mary Muñoz de Morales.
Vol. I, 1903-1936, pròleg de Roland Sierra i Farreras
Vol. II, 1936-1975, pròleg de Davis Jou i Andreu
Les Roquetes del Garraf: Grup d’Investigadors de Les Roquetes del Garraf, 2003-2006

RECUPERAR LA MEMÒRIA HISTÒRICA A TRAVÉS DEL TESTIMONI ORAL
(Diari de Vilanova 5 de maig de 2006) Roland Sierra Farreras)

D’uns anys ençà, bona part de les novetats bibliogràfiques sitgetanes surten al mercat coincidint amb la setmana de Sant Jordi. enguany no ha estat una excepció. Entre el 18 i el 29 d’abril es presentaren una desena de llibres de gènere molt divers...

...Dos dels volums que han despertat un interès més gran entre el públic -si més no, tenint en compte que foren dels més venuts el passat 23 d’abril- són els dedicats a Vallcarca i a la Lleva del Biberó. Malgrat la seva diversitat temàtica, ambdós llibres comparteixen un mateix afany: el de recuperar la memòria històrica a través de les fonts orals.

Vallcarca:una vall, una fàbrica, una colònia (1936-1975) és la continuació de l’obra del mateix títol escrita per Àngel Llinàs i Mary Muñoz i que fou publicada el 2003 pel Grup d'Investigadors de Les Roquetes de Garraf. En el seu moment, l' aparició del primer volum (que abraçava el període 1903-1936) suposà tot un esdeveniment que sorprengué fins i tot els seus mateixos autors. Recordo que el dia de la seva presentació a la Biblioteca Josep Pla, molts dels assistents -fills i nets de la colònia de Vallcarca - compraven els llibres de dos en dos i de tres en tres. L' esperada segona part de la història de la fàbrica i de la colònia de Vallcarca no decebrà els lectors. Amb la mateixa meticulositat que demostraren en el volum anterior, l´Àngel i la Mary han fet un buidatge exhaustiu de totes aquelles noticies aparegudes a la premsa local sobre Vallcarca. A més a més, però, el llibre recull els records, d' una vintena d’antics habitants de la colònia, els quals han explicat als autors un seguit de vivències sobre la vida quotidiana de d’indret entre les dècades de 1930 i 1960.I tot plegat, amanit amb una gran quantitat d’imatges que deixen constància que, abans de convertir-se en un escenari fantasmagòric, Vallcarca fou un poble ple de vida i activitat...

VALLCARCA: UNA VALL, UNA FÀBRICA, UNA COLÒNIA
(L’ECO DE SITGES, 22 d’abril de 2006) Montserrat Lago Lafuente

Autors: Àngel Llinàs Crouseilles i Mary Muñoz de Morales.
Pròleg, David Jou i Andreu.
Edita: Grup d’Investigadors de Les Roquetes del Garraf

Amb aquest volum es tanca una trilogia, dedicada a Vallcarca, com a seu dels assentaments d’una colònia de treballadors, nascuda al redós d’una fàbrica cimentera, amb tots els avatars corresponents al segle d’existència d’aquesta factoria, bastida a una vall, estudiada per en Llinàs i Muñoz, amb escrupolós detall, no deixant paper, arxiu o memòria oral, per escoltar i recollir, atenent-se sempre als fets corroborats i classificats, tot i que la crònica podia prestar-se a moltes interpretacions i llegendes, els autors, han fet un rigorós examen del material aconseguit, per cenyir-se estrictament a l’historia documentada.

Aquest tercer volum, dedicat al període de 1936-1975, de la guerra fins el moment del trasllat dels habitants de Vallcarca cap altres indrets, principalment Les Roquetes, on de feia temps, els veïns de Vallcarca havien anat comprant amb feines i esforços un terreny per poder optar a una vida més sana i planera, lluny de la mena d’esclavatge, que tot i no ser explicitat, discretament, pels autors, era palès. El temps ho comportava i encara que els habitants de la desapareguda població, és dolen, tenen prou grandesa d’ànima per no fer llenya, ni guardar cap tipus de rancúnia.

Vallcarca, era més que un lloc de treball; va estar veïnatge, festes majors, (Sant Joan , que ho continua essent a Les Roquetes) revetlles, teatre, coral, dansa, romiatges a les veïnes ermites, competicions esportives; primeres comunions, matrimonis, defuncions... tot quan s’encabeix en una vida vilatana; sens oblidar medecina i escolaritat per la canalla... el batec conjunt i decidit d’unes persones, que més enllà del jornal monetari, trobaren a Vallcarca una comunitat humana plena d’ideals, il·lusions i afany de superació.

David Jou i Andreu, com a prologuista, parla “de la nostàlgia i enyorament que deixaren imprès en la seva memòria aquells dies de la infantesa i joventut viscuts a la vall de Vallcarca..., descrivint, les circumstàncies polítiques i socials de cada moment i l’època negra de la guerra civil. Els autors no s’han limitat a extreure la memòria dels papers impresos, dels documents escrits, sinó que han entrevistat a una munió de persones...

La història de Vallcarca guarda uns lligams tan estrets amb la de Sitges, que per a tota persona interessada en saber dels nostres orígens, aquest llibre és d’obligada lectura.

DE MICA EN MICA S’OMPLE LA PICA
(EL ECO DE SITGES 15 d’abril de 2006 Olga Galo)

Dimecres 5.- “Vallcarca: Una vall, una fàbrica, una colònia”, aquest està el llibre que tanca la trilogia dedicada al nucli poblacional sitgetà (ara només fabril) escrit per Àngel Llinàs Crouseilles i Mary Muñoz de Morales, prologat per David Jou i Andreu, editat pel Grup d’Investigadors del Garraf, que poc a poc amb pas ferm han arribat ja a la vintena de volums, abastant història, poesia, teatre o investigació, omplint un buit en quant feia referència a Les Roquetes, i a qui podem anomenar com el seu claustre matern: Vallcarca, habitants que de sempre tenien una estreta vinculació veïnal amb Sitges, pel treball, esbarjo o els lligams familiars nascuts pels molts matrimonis embastats per aquestes relacions. Alguns afincats a la Vila i altres a Les Roquetes, quan quasi no és cantava ni gall ni gallina d’una població que ha esdevingut dinàmica, amb present i afalagador futur, consolidat, a partir dels ajuntaments democràtics.

La bona rebuda d’aquestes cròniques, fou palesa pel nodrit grup de roquetencs assistents a l’acte a la biblioteca Josep Pla, comptant també amb el prologuista David Jou i Andreu, acompanyat de Lolita Mirabent, la seva esposa, de qui sóc una fervent devota, des de petita, quan m’aconsellava en les meves eleccions de lectura. D’altra banda parlar amb ells sempre resulta una lliçó d’història, en recordar el senyor Jou com el buc petrolier per ell capitanejat, “l’Alcántara”, va ser el darrer vaixell que creuaria el canal de Suez el 1967, abans de ser inutilitzat durant la Guerra dels Sis Dies. Reobert, el 1975, la seva amplada de 150 metres el feia inaccessible pels grans petroliers moderns. El Sr. Jao i Andreu, va ser destinat, fins a la seva jubilació a Cartagena.

LLINÀS I MUÑOZ TANQUEN LA HISTÒRIA DE VALLCARCA EN UN SEGON LLIBRE.
(Diari de Vilanova 7 d’abril de 2006 Jesús Haro Aguilera)

El volum, editat pel Grup d’Investigadors, descriu l’evolució de la Colònia des del 1936 fins a la seva desfeta, l’any 1975.

El Grup d’Investigadors de Les Roquetes del Garraf va presentar aquest dimecres, a la Biblioteca Josep Pla, el llibre Vallcarca: una vall, una fàbrica, una colònia. 1936-1975, quart número de la col·lecció Llibres d’Història de l’entitat. Els autors, Àngel Llinàs Crouseilles i Mary Muñoz de Morales, van fer un parlament sobre l’obra, acompanyats per l’historiador i autor del pròleg, David Jou i Andreu. A més, el director de L’Eco de Sitges, Josep Manel Soler, és autor del text de la presentació del llibre.

Aquest llibre és una continuació de l’anterior volum que anava de 1903 fins a l’esclat de la guerra civil, i ara es descriu la vida quotidiana de la colònia i de la fàbrica des de 1936 fins a l’any 1975...

... En relació amb el primer volum, aquest llibre presenta, com a novetats, un acurat estudi sobre la història de Vallcarca de 1936 a 1975, més sorprenents fotografies dels diferents àmbits de la vida quotidiana dels habitants de la colònia i la cimentera, un recull de testimonis d’algunes de les persones que hi van viure i un petit apartat on s’explica textualment i a través d’imatges l’actual situació de la factoria, d’algunes cases i de l’estació de la colònia, que encara està sencera, com també dels pocs habitants que encara viuen a la vall. Pel que fa a les fons d’informació, els autors han treballat amb notícies aparegudes a la premsa local, els documents d’arxiu i els testimonis dels habitants de la desapareguda colònia.

Amb un miler de llibres venuts del primer volum, Llinàs i Muñoz afronten l’arribada a les llibreries d’aquest darrer treball amb optimisme, confiant que tindrà l’èxit de l’anterior. Els autors han confessat que després d’aproximadament set anys de treball i investigació sobre Vallcarca, es prendran un merescut descans.

Àngel Llinàs i Mary Muñoz publiquen un llibre sobre la història de la colònia entre els anys 1936 i 1975

De la mateixa manera que un poble enfonsat per les aigües d’un pantà perd la seva memòria, una colònia de treballadors desapareguda impedeix que els seus antics veïns puguin passejar pels carrers on van néixer, es van casar o van celebrar la pròpia festa major. A través de Vallcarca: una vall, una fàbrica, una colònia. 1936-1975, els roquetencs Àngel Llinàs i Mary Muñoz volen recuperar la memòria del que va ser el nucli de població que va arribar als 5.000 habitants. Després de publicar el 2003 un primer llibre sobre els orígens de la colònia, els autors han volgut continuar el repàs històric al creixement i la posterior desaparició de la “gran família” de treballadors de l’antiga fàbrica de ciment creada el 1903, que després es convertiria en Uniland.

La creació d’un comitè de milicians per fer-se càrrec de la fàbrica a l’inici de la Guerra Civil, els bombardejos d’avions feixistes sobre la colònia el 1937 i el 1938, i la visita de Franco a Vallcarca el 1942, són alguns dels fets històrics que recull el llibre. L’obra també s’esforça per retratar la vida quotidiana a la colònia, i ho aconsegueix a través de nombroses fotografies i relats de casaments, infants de l’escola de Vallcarca, partits de futbol, balls populars de festa major o la celebració del carnaval.

“La colònia era la seva vida”, explica Mary Muñoz en parlar dels records dels veïns de Vallcarca, pertanyent al terme municipal de Sitges. L’autora explica que els ciutadans que vivien a la colònia tenen un record molt grat de la seva vida a Vallcarca.

La vida a la colònia va començar a decaure a la dècada dels seixanta quan va arribar “el principi de la fi”, segons Muñoz. “Llavors la gent, econòmicament parlant, pot marxar” i moltes persones que residien a la Colònia van poder adquirir un pis propi a llocs com Les Roquetes i Castelldefels, on els seus fills podien trobar un altre lloc de feina fora de la fàbrica de ciment.

Ja als setanta, la crisi industrial “desestructura la plantilla”; la gent que ja no treballa a la fàbrica no té dret a viure a la colònia, i ha de marxar. “El 1975, tot i que encara hi viu gent, ja no hi ha colònia. l’escola ha tancat, no hi ha festa major, ni vida social, les cases es van enderrocant”, recorda Muñoz.

Actualment, només quatre persones resideixen a Vallcarca, als habitatges coneguts com antics “xalets” del personal d’administració de la fàbrica de ciment. De fet, només unes d’aquestes cases i un bloc de pisos, tapiats, es resisteixen a caure. “Hi ha molta gent que ha nascut a la colònia, hi ha viscut, i no té cap referència de com va viure la seva joventut, de com va ser quan ell era petit”, explica. Per això, Mary Muñoz compara el desmantellament de la colònia amb els pobles submergits sota les aigües dels pantans. “És un cas similar”, diu, i destaca que “són molts els que lamenten no poder portar els seus fills al poble, perquè no els ha quedat res”.

El passat dimecres 23 de novembre de 2005 es va presentar a la Biblioteca Josep Pla de Les Roquetes l’últim treball de l’escriptor roquetenc Juan Carlos Borrego, "139 recetas de la cocina tradicional de Casariche".Editat pel Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf, dins de la col·lecció "Quaderns d'Etnografia". El llibre és un estudi sobre la relació entre la terra i l’alimentació en una comarca d'Andalusia, la Campiña Aceitunera, d' on és originari l’autor.
La presentació, amb una assistència d’unes quaranta persones, fou a càrrec del gastrònom vilanoví Pere Tapies, que és també el prologuista de l’obra. Al seu discurs Tapies va parlar de la moda d’escriure llibres de cuina en tots els camps (cuina tradicional, d’autor, comarcal, regional, per a solters...) de la proliferació de publicacions com revistes especialitzades i de la necessitat de continuar parlant de cuina en altres formats, com la ràdio i la televisió.
L’autor en canvi es va centrar en l’estudi. Va parlar de la Campiña, de la vida tradicional en aquella zona i va insistir en atorgar a la seva obra un caire més etnogràfic que culinari, ja que la introducció ubica al lector al lloc estudiat i perquè els plats descrits i les receptes estan detallades tall i com es feien abans de la globalització alimentària, amb estris que han estat substituïts per la vitroceràmica, el microones o la batedora...
... El Grup d'Investigadors potencia d’aquesta manera la única col·lecció que no parla explícitament de temes locals o comarcals. L’acte el va tancar el regidor de cultura de Les Roquetes, Joan Bau, manifestant el recolzament de la seva regidoria a qualsevol manifestació cultural que es fa en aquest poble.

"GUIA DE CAMP D’ARBRES, ARBUSTOS I ALTRES PLANTES DEL GARRAF
Autors: Juan Carlos Borrego i Pilar Carbó
(EL ECO DE SITGES 8 d’octubre de 2005 Montserrat Lago Lafuente)

Poder llegir llibres com aquest, dedicat al Garraf, m’obren noves portes a un paratge que per molt de temps em significava un desconegut, fins que vaig poder caminar per els seus prats i cims, de la mà d’en Joaquim, el meu marit en els seus recorreguts pictòrics, descobrim aleshores un lloc quasi màgic de silenci frisant en el misticisme. Desprès arribarien els malaurats incendis, distants en el temps, foguejant per la nostra consternació per molts dies, mentre les cendres plovien, arreu, a la semblança d’un càstig bíblic.
Res més agraït que la natura, quasi com au Fènix alçant-se d' entre la seva pròpia destrucció; sense oblidar que no només els incendis han estat part del malbaratament d’aquest; l’oblit dels antics conreus; camps de tir; abocador de brosses, cimenteres, entre d’altres han estat un dels motius principals per convertir el Garraf en una ombra del que era, antigament, amb aiguamolls i senderols de ribera que ara son ufanosos passeigs de platja pels quals caminem ignorant la seva història.
Els autors del llibre, han fet un exhaustiu treball de recerca de plantes que a cop d’ull potser res d’interessant expressen; semblant-nos un simple grup de matolls; res més lluny de la realitat; el Garraf és bressol de plantes remeiares, ornamentals i protectores de la pròpia vegetació, tot i que l’alzina ha estat substituïda pel pi, força més procliu a la combustió.
Aquesta Guia, també indica itineraris i descripcions de les diferents rutes a seguir per conèixer el Garraf, aconsellats pels seus apassionats escriptors. Persones com ells fan país veritable, jugant-se a més els propis diners per poder editar aquests volums, o anant de porta en porta pels estaments oficials per aconseguir editar llibres que qualificaria d’imprescindibles per estimar el tros de terra que habitem, massa sovint tractat sense consideració per molts dels que l’habiten, no veien en ell altra finalitat que l’especulació o el vergonyós oblit de la nostra història més immediata.
Juan Carlos Borrego i Pilar Carbó, el meu més sincer reconeixement per aquesta, i altres investigacions anteriors, que ens ajuden a saber més de nosaltres mateixos.

"ENTRE DIOSES" ATRAU A UNES 100 PERSONES A L'ESPAI
(DIARI DE VILANOVA 19 de novembre de 2004) Jesús Haro Aguilera

L'obra del roquetenc Jonatan García Villena podria arribar a altres municipis de la comarca

El Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf va presentar dissabte 13 de novembre l'obra teatral "Entre Dioses", escrita i dirigida per Jonatan García, que va aconseguir aplegar un centenar de persones al Centre Cívic L'Espai de Les Roquetes. L'èxit de l'obra, basada en el primer volum de la col·lecció teatral La Butaca, ha animat el jove escriptor a repetir-la al nucli o a estrenar-la en altres municipis de la comarca, ha assegurat García.
Segons el president del Grup d'Investigadors, Joan Carles Borrego, l'obra ha estat un èxit d'assistència i ha impressionat el públic roquetenc, especialment per la qualitat interpretativa dels actors, tots amateurs, Borrego ha assegurat que l'entitat no està acostumada a organitzar aquest tipus d'actes i, per això, ha suposat un repte que hem afrontat satisfactòriament.

Els joves, protagonistes
Un grup de joves de Les Roquetes va ser l'encarregat de representar l'obra, que també va comptar amb la participació de l'historiador local Àngel Llinàs, l'únic adult, que va encarnar Zeus, el rei de l'Olimp. Afrodita, Eros, Gisnea i Apolo són alguns dels altres personatges de la mitologia grega que apareixen en el muntatge. Una història d'amor és el fil conductor d'aquesta obra sobre divinitats que acaba en tragèdia.
Altres aspectes que van impressionar els assistents van ser el vestuari, la decoració i els efectes especials d'il·luminació i sonorització. La il·luminació va anar a càrrec de l'IES Alexandre Galí, mentre que una disco mòbil es va fer càrrec de la sonorització, i la decoració va ser gentilesa de la floristeria Josep i Paqui de Les Roquetes.

JONATAN GARCÍA VILLENA ESTRENA L'OBRA "ENTRE DIOSES"
(DIARI DE VILANOVA 12 de novembre de 2004) Redacció

El Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf presentarà demà dissabte l'obra teatral Entre Dioses, escrita per Jonatan García, que tindrà lloc a les set de la tarda a la sala polivalent del Centre Cívic L'Espai. El text està basat en el primer volum de la col·lecció teatral La Butaca, impulsat per la mateixa entitat. Segons ha explicat l'autor del llibre, que també dirigeix la representació, en l'obra s'entrellacen una sèrie de mites clàssics, on apareixen tot un repertori de divinitats de l'Olimpo, com afrodita, Eros o zeus, amb una història d'amor que acaba en tragèdia.
Amb l'obra teatral Entre Dioses, el Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf torna a comptar amb Jonatan García per impulsar la cultura entre els joves del nucli. García s'ha convertit en un important col·laborador de l'entitat que, fins i tot, va crear la col·lecció teatral La Butaca, una de les produccions de l'entitat.
El Grup d'Investigadors preveu per a la representació de demà dissabte un important nombre d'assistents, especialment de joves, ja que en l'obra participa jovent de Les Roquetes. el preu de l'entrada per veure l'obra és de 5 euros per persona.

JONATAN GARCÍA VILLENA RESSUSCITA ELS MITES GRECS
(DIARI DE VILANOVA 23 de juliol de 2004) Jesús Haro Aguilera

El jove escriptor roquetenc Jonatan García acaba de publicar el seu segon llibre, Entre Dioses o Fábula de Tanjob y Gisnea acontecida en la mitología clásica, amb què s'està donant a conèixer al Garraf. García, de 21 anys, és un jove autor en formació que conrea sense distincions la poesia, la novel·la, el relat curt i també el teatre.
Entre Dioses és, a més, el títol de l'obra de teatre que està dirigint i en la que hi participen actors joves de Les Roquetes. La peça s'estrenarà a finals d'any a la sala polivalent del Centre Cívic L'Espai, ja que el Teatre Municipal encara està en període de reformes.
L'obra beu de les fonts de la mitologia clàssica i posseeix els ingredients que la converteixen en una tragèdia clàssica: desacatament, venjança, traïció, amor i mort, tant en el pla terrenal com el diví, ja que les passions que sorgeixen entre els homes simplement són un reflex de les que es magnifiquen entre els déus. D'aquesta manera, García deixa de banda la poesia que ja va emplear en la seva primera publicació, Poesías sueltas de cada dia, per a introduir-se en el gènere dramàtic. Segons l'autor, a l'obra s'entrellacen una sèrie de mites clàssics, on apareixen tot un repertori de divinitats de l'Olimp, com Afrodita, Eros o Zeus, amb una història d'amor que acaba en tragèdia.

La col·lecció La Butaca
Amb Entre Dioses, el Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf torna a comptar amb Jonatan García per impulsar la cultura entre els joves de la població. A l'entitat, Garcia s'ha convertit en un important col·laborador que, fins i tot, ha creat la col·lecció La Butaca dins de les col·leccions del Grup d'Investigadors.
En el llibre també ha participat Laura Sánchez, professora de l'IES Alexandre Galí que va donar classes de castellà a Jonatan García. Sánchez va ser convidada per l'autor a escriure el pròleg, on assegura que García ha creat una apassionant tragèdia en vers que permet al lector remuntar-se a aquelles centúries glorioses de la història de Grècia, on déus i homes es debatien en grans passions.

Bau, la cultura i els joves
L'acte de presentació del llibre Entre Dioses o Fábula de Tanjob y Gisnea, del jove roquetenc Jonatan García, es va presentar el passat 30 de juny a la Biblioteca Josep Pla de Les Roquetes, on, a més, es van vendre exemplars de l'obra. La presentació va comptar amb l'assistència del regidor de Cultura, Joan Bau, qui va destacar la importància que té la participació de joves emprenedors en la cultura de Les Roquetes.
L'obra Entre Dioses suposa per l'autor estrenar-se en el gènere dramàtic. Per la seva banda, el Grup d'Investigadors de Les Roquetes inicia amb aquest llibre una nova línia de creació literària, que aposta per l'art escènic: la col·lecció teatral La Butaca.

DE MICA EN MICA S' OMPLE LA PICA (L'ECO DE SITGES 3 de juliol de 2004) Olga Galo
Dietari personal del 20 al 27 de juny

.... Del pregó de la festa major de les Roquetes, (el meu vot perquè s'anomeni Roquetes de la Maresma) ha estat a cura d'Àngel Llinàs i Crouseilles, ànima mater amb la Mary Muñoz i el Joan Carles Borrego, del Grup d'Investigadors de les Roquetes, que porten a terme un esforç personal sense desmai per tirar endavant tot quant sigui relacionat amb l'estudi d'aquesta població i els seus veïns, mai no els agrairem prou l'esforç, dedicació i també no oblidem l'esmerçament dels seus diners en aquests treballs i publicacions.

Aires del segle IMATGES DE VALLCARCA
(DIARI DE VILANOVA 28 de maig de 2004) Teresa Costa-Gramunt

Per retenir a la memòria persones i esdeveniments del passat, els humans, que ens sabem efímers, vam inventar les cròniques. I les cròniques, amb el temps, han donat pas a la història, disciplina que aplega, documentant-los, els fets del passat remot, però que també s'acara amb els del passat més recent. En aquest mester de remembrança (sembla que convé saber d'on es ve per saber on es va), diversos i enginyosos han estat els mitjans i artefactes per immortalitzar, en la mesura del possible, els correlats d'herois, les seves aventures, les dates. Així, durant segles, artistes, pintors i escultors han estat els qui amb les seves obres més o menys realistes, ens han informat dels aires i detalls iconogràfics dels protagonistes dels esdeveniments que venien paral·lels a les cròniques orals, primer, i escrites, després. Però un invent que ha canviat la percepció de la memòria i n'ha assegurat la versemblança pel seu indubtable realisme és la fotografia. La fotografia, en el seu estar més pur, ens forneix d'evidència, d'irrefutabilitat.

aquesta bona gent viu de nou els seus retrats tan intensament com quan les seves imatges van ser capturades en les seves velles plaques seques de fa 60 anys... Estic caminat pels seus carrers, visitant les seves cambres, els seus cellers i les seves botigues, estic abocant-me des de les seves finestres. Alhora, sembla que aquesta gent em percep a mi, escrivia Anselm Adams, l'any 1974, tal com recull Susan Sotang al seu llibre Sobre la fotografia.

Gairebé el mateix podríem dir ara nosaltres quan passem els fulls i ens aturem a contemplar, amb atenció, les Imatges de Vallcarca (fotografies de 1903-1936), publicades per Àngel Llinàs Crouseilles i Mary Muñoz de Morales. Aquest volum iconogràfic (editat pel Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf) és la continuació del llibre Vallcarca:un valle, una fábrica, una colonia 1903-1936, volum que era fruit d'un exhaustiu treball de recerca sobre aquesta colònia obrera situada a la falda del Garraf, tocant a mar. L'ingent volum d'aquest treball va obligar Llinàs i a Muñoz a deixar de banda bona part del material gràfic que havien recopilat. Es feia necessària, doncs, l'edició d'aquestes imatges que il·lustren de manera fefaent el discurs històric de l'anterior publicació.

Unes imatges que val la pena conèixer, perquè ens informen visualment, fent servir per tant, un altre registre informatiu, el de la mirada, d'una època i d'un paisatge, escriu Àngels Parés al pròleg d'Imatges de Vallcarca. Imatges que complementes, ampliant-lo, l'estudi de la història de la fàbrica de ciment de Vallcarca.

Les fons de les Imatges de Vallcarca procedeixen d'arxius particulars (Fradera, Coebera, Amigó i Boronat); de la col·lecció personal d'Àngel Llinàs, que amb el temps ha anat ampliant el seu emotiu aplec de postals de Vallcarca; del fons fotogràfic dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya amb el nom de Brangulí (fotògrafs), i de la col·lecció Roisín, dipositada a l'Arxiu Històric Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. El resultat (una edició molt acurada que duu a la portada la reproducció d'un dibuix a llapis plom del pintor i xilògraf vilanoví Enric - Cristòfol Ricart, realitzat l'any 1927) és un àlbum perfectament documentat de la vida de la fàbrica de ciment i de la colònia obrera de Vallcarca durat el període que va des de la seva inauguració fins a l'inici de la Guerra Civil, l'any 1936, en què es capgirarien tantes coses en aquest país.

Actualment, la fàbrica està en actiu. Però, com escriu Àngels Parés, està solitària de veus i cridòria d'homes i dones, d'infants que deixaren la colònia per compartir altres veïnatges de la nostra comarca. Però sempre ens quedaran les fotografies per recordar imatges ara tan insòlites com un sembrat de vinyes fregant els límits de la fàbrica monumental, els somriures tímids d'una colla de nenes amb els seus vestits blancs de Primera Comunió o els obrers carregant, a mà !, el material a les vagonetes.

Dimarts 20
Biblioteca Santiago Rusiñol a les 20 h.
Presentació del llibre, "Imatges de Vallcarca (1903-1936)"
d'Àngel Llinàs i Mary Muñoz, a càrrec d'Àngels Parés

Sitges enceta avui dissabte els actes de Sant Jordi que s’allargaran fins el diumenge 25 d’abril

... Dilluns, dimarts i dimecres, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Santiago Rusiñol acollirà la presentació de diversos treballs... El dimarts dia 20 es podran veure fotografies inèdites de Vallcarca, treball històric d'Àngel Llinàs i Mary Muñoz,

... Dimarts. "Imatges de Vallcarca 1903-1936" amb els seus autors àngel Llinàs i Mary Muñoz, promet ser altre plat fort per aquestes dades, el presentarà la regidora de Cultura Sra. Àngels Parés, a la Biblioteca Santiago Rusiñol.

MUÑOZ I LLINÀS RECUPEREN NOVES IMATGES DE LA HISTÒRIA DE VALLCARCA
Les fotografies mostren la colònia del 1903 al 1936
(DIARI DE VILANOVA 2 d’abril de 2004) Jesús Haro Aguilera

El Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf ha publicat un nou llibre sobre la història de Vallcarca. Els autors, Mary Muñoz de Morales i Àngel Llinàs Crouseilles, presentaran l’obra, Imatges de Vallcarca, a dos quarts de set del vespre d'avui divendres, a la Biblioteca Josep Pla de Les Roquetes. L’acte comptarà amb la presència del regidor de Cultura i Esports de la població, Joan Bau.
Mary Muñoz ha confessat que aquest ha estat un treball de recerca de noves imatges sobre la fàbrica i la colònia de Vallcarca a partir de l'any 1903 fins al 1936, que no van sortir en el primer volum perquè la seva recerca va ser posterior a la publicació. Les fons a què s'ha recorregut han estat el Arxiu Fotogràfic de Catalunya i del Institut Fotogràfic de Barcelona, a més de fotografies del arxiu personal d'Àngel Llinàs, que no havien estat publicades fins ara.
Amb Imatges de Vallcarca, Llinàs i Muñoz ofereixen una àmplia panoràmica del primer terç de vida de la fàbrica i la seva colònia industrial, és a dir, des del inicis de la construcció de les instal·lacions fins a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola. Així, el llibre és també una panoràmica de la vida social de part de la història de la comarca del Garraf (i de Sitges en especial) durant els inicis del segle XX

Borrego descriu 20 rutes a peu i en BTT pel Parc Natural en el seu darrer llibre "El Garraf i la marina penedesenca"
D’altra banda, el Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf va presentar divendres 26 de març a la Biblioteca Josep Pla el nou llibre de Joan Carles Borrego, El Garraf i la marina penedesenca. L’autor va fer un parlament sobre l'obra, acompanyat per l’autora del pròleg, Mary Muñoz de Morales. A l'acte també havia d'assistir l'alcalde de Sant Pere de Ribes, Josep Antoni Blanco, que ha participat en el llibre escrivint la presentació, però no hi va ser per motius personals.
Muñoz va iniciar la presentació explicant el treball d’elaboració i recerca que va fer Borrego per mitjà de l’entitat Amics del Senderisme. El llibre presenta unes vint rutes circulars que es poden fer caminant o en bicicleta de muntanya pel Parc Natural del Garraf. Els itineraris marcats, explicats detalladament i descrits amb mapes, travessen el Foix, Olèrdola i la serralada litoral.
L'acte de presentació va comptar amb l’assistència d’unes 70 persones, moltes d’elles aficionades al senderisme. En finalitzar la presentació, es van vendre els primers llibres, que es poden adquirir per 12 euros.

El Grup d'Investigadors de les Roquetes del Garraf traurà a llum quatre publicacions aquesta primavera vinent. El dia 2 d'abril l'entitat presentarà Imatges de Vallcarca, un llibre d' Àngel Llinàs i Mary Muñoz de Morales que recull imatges antigues de la fàbrica de Vallcarca i el seu entorn laboral i paisatgístic. A finals d'aquest mes de març, sortirà a la llum la guia de senderisme i BTT El Garraf i la Marina Penedesenca. 20 rutes de senderisme i BTT, de Joan Carles Borrego. La llista de publicacions que prepara El Grup d'Investigadors es completa amb el poemari en castellà Poemas a fondo perdido, de Pepe Gutiérrez, i l'obra de teatre Entre dioses, de Jonatan García Villena. El primer es presentarà pels vols de Sant Jordi i el segon al maig -juny.

Si bé la gran Història sembla anònima, només amb uns pocs noms destacats i indiscutiblement artífexs de fets irrellevants, no és menys cert que són les històries locals les que la nodreixen amb el seu plural sentit i personalitat. Per aquesta raó, la feina (sovint tan silenciosa i altruista com perseverant) de tants erudits i historiadors locals, ha resultat decisiva en el moment de confeccionar una historiografia més generalista. L’aportació d’aquests enamorats dels seus indrets de naixement, o d’adopció, té un valor incalculable.

També són imprescindibles les plataformes des de les quals se’n dóna difusió. en primera instància, la premsa local i comarcal n’és un vehicle bàsic i formidable, com bé saben tots els investigadors que s’acosten a l’estudi de qualsevol realitat que ens afecti col·lectivament. I en segona instància, les editorials d’àmbit igualment local o comarcal. Però l’esforç d’aquestes iniciatives privades (que algunes vegades compten amb ajuts de les administracions), es veu de seguida recompensat per la devoció d’un públic, ni que sigui minoritari, interessat en la seva pròpia història.

Així no és d’estranyar que la primera edició del llibre Vallcarca: un valle, una fábrica, una colonia, 1903-1936, elaborat per Àngel Llinás Crouseilles i la historiadora roquetenca Mary Muñoz de Morales sobre aquesta fàbrica de ciment (que l’any 1927 va ser objecte d’inspiració d’un dibuix d'Enric-Cristòfol Ricart) s’hagi exhaurit. De manera que que la que tinc a les mans és la segona edició.

L’èxit d’aquest treball ha sorprès tant la pròpia empresa, que aquest tàndem que ha resultat tan fecund, ja està elaborant el segon volum de la història de la fàbrica i colònia de Vallcarca, a partir de 1936 fins a la seva crisi i posterior dissolució a la dècada dels setanta. Fet que va comportat que persones com Àngel Llinás, que hi havia viscut la infantesa i la joventut, arribessin en massa a la incipient població de les Roquetes.

El motiu d’aquesta publicació a càrrec del Grup d'Investigadors de les Roquetes del Garraf, entitat que també promociona activitats culturals a la població, és la commemoració del centenari de la inauguració de la fàbrica de ciment l'any 1903, concretament el 21 de maig, gràcies a l’empenta d’un vilafranquí: Josep Fradera i Camps, que de jove havia emigrat a Barcelona per treballar d’escultor, esculpint i preparant pedra artificial que després venia a diversos fabricants i industrials. Va ser llavors que va conèixer el qui seria el seu soci i el seu sogre, M. Carles Butsems, propietari des de 1875 d’una fàbrica de mosaics hidràulics que es trobava a la falda de Motjuïc.

Totes aquestes dades i la història que va seguir respecte de la fàbrica i la seva colònia d’obrers, és el material que integra un rigorós treball de titans per part d'Àngel Llinás i Mary Muñoz. Sovint és la premsa amb les seves cròniques locals la que reflecteix el devenir de la fàbrica de Vallcarca. Aquest mateix DIARI DE VILANOVA es feia ressò de la inauguració, registrada el dia 23 de maig de 1903: Oficialmente y con toda solemnidad se inauguró anteayer la fábrica de Cementos Porlands y cal hidráulica, establecida por los Sres. M.C.Butsems y Fradera, en Vallcarca, costas del Garraf, junto a Sitges. A las nueve y media, los invitados, en número de ciento cuatro, salieron de la estación del Paseo de Gracia, en un tren especial ...

LA HISTÒRIA DE VALLCARCA TINDRÀ UNA CONTINUÏTAT
( DIARI DE VILANOVA 25 de desembre de 2003) Jesús Haro Aguilera

El Grup d'Investigadors de Les Roquetes prepara el segon volum del llibre Vallcarca: una vall, una fàbrica, una colònia, de la col·lecció llibres d'Història. Els autors, Àngel Llinàs Crouseilles i Mary Muñoz de Morales, han expressat al DIARI la seva voluntat de publicar el volum, que narrarà la història de la fàbrica i la colònia de Vallcarca des de 1936 fins a la seva crisi i ulterior dissolució a la dècada dels setanta.

Segons els autors, aquest segon llibre explicarà el desenvolupament de la colònia a partir de la Guerra Civil i la posterior Dictadura de Franco, i els esdeveniments socials que van afectar els seus habitants els setanta. S’oferirà una àmplia panoràmica de la vida dels habitants de la colònia, com per exemple les comunions, les festes populars, l’activitat escolar i els actes culturals i esportius entre d’altres.

Aquest és un treball de recerca més feixuc, ja que es fonamenta més en els testimonis orals que en les fonts escrites, a causa de la mancança d’aquestes segones. Els autors creuen que el segon volum estarà elaborat a mitjan de l’any vinent, tot i que no es publicarà fins a principis del 2005. Davant el fet que tots els exemplars de la primera edició del primer volum s’han venut i l’èxit que està tenint la segona edició ja publicada, volen escriure un segon llibre que estigui al nivell del primer.

... Els autors han demanat la col·laboració dels antics habitants de la colònia, la majoria actuals habitants del nucli de les Roquetes. Els interessats a fer-ho poden trucar al telèfon 93 893 04 94.

L’acte de presentació del primer llibre es va fer l'11 de abril de 2003 a la Biblioteca Josep Pla de les Roquetes, amb la presència de l'historiador i autor del pròleg, Roland Sierra, i del regidor de Cultura, Joan Bau. La presentació va comptar amb l’assistència d’unes 200 persones, moltes de les quals eren antics habitants de la colònia.

En finalitzar la presentació, es van començar a vendre els llibres i en poques setmanes es van acabar les existències. Davant l’èxit del llibre, el Grup d'Investigadors va publicar fa uns dies la segona edició del volum, que ja es troba a la venda a les llibreries del Garraf.

... ... Dimarts 28.- Entrevisto a "Paisatges Humans" de Ràdio Maricel als autors del llibre "Vallcarca: Un valle, una fábrica, una colonia", ells són Àngel Llinàs i Mary Muñoz. És tracta de parlar del paisatge humà d'ells com escriptors, i el de Vallcarca de 1903 a 1936, que és el període que abasta el llibre, aparegut a la primavera quasi té esgotada l'edició; en l'actualitat és troben treballant en la segona part de la història, potser la més complicada. Ambdós investigadors són un exemple de la constància i l'esforç personal en la seva tasca. A Mary Muñoz es deu la primera història apareguda en torn a Les Roquetes, que serveix de referència als Instituts per poder estudiar aquesta part humana i geogràfica del Garraf. Àngel Llinàs, a més va treballar de ben jove al bar Odón, recorda a Josep Raventós, com un home d'empenta, atent a totes les novetats per donar comoditat i servei als clients. Evoca amb melangia, quan acollien als darrers noctàmbuls després de ser tancats altres bars, les tertúlies i el bon ambient que es vivia. Àngel guarda pel Josep i Dolors, la seva esposa, un lloc en el cor per ambdós. Llinàs també és poeta, en un dels seus llibres "Pensando en ti" i concretament a la poesia "He llorado", obre la seva vida amb sinceritat descarnada, el seu sofriment personal, és colpidor... ....

SEMPRONIO, SOCI HONORÍFIC DEL GES, I PRIMER ESTIUEJANT DE LES COSTES DEL GARRAF

(L'ECO DE SITGES, 13 de setembre de 2003) Fanny da Rosa. Escriptora. Llic. Ciències Orientals

... ... Vaig tenir la grata sorpresa que Sempronio em va telefonar per dir-me que tenia un llibre molt interessant que volia deixar-me per escriure un article a l'Eco. el vaig visitar i em va lliurar el llibre "Vallcarca, un valle, una fábrica, una colonia" escrit per Àngel Llinàs i Mary Muñoz, amb pròleg de Roland Sierra. el tema és molt interessant perquè són articles de El Baluard, La Punta i L'Eco, descrivint la història de la fàbrica de ciment Bustems Fradera, des de l'any 1903 al 1936, seleccionats pels escriptors que han respectat l’ortografia amb molt bon criteri.

... ... La fàbrica de Vallcarca es va inaugurar l’any 1903, constituint-s'hi una colònia de cases pels treballadors, amb escola pels nens. El ciment el transportaven amb vaixell fins a Barcelona per a construir l’antic port. L'any 1926 va arribar a tenir 600 operaris. A la mort de Butsems la fàbrica va continuar com a "Cementos Fradera S.A" i la família Fradera va continuar tenint cura dels treballadors i els seus fills, obsequiant-los el dia de Reis i quan feien la primera comunió, fins l’any 1936 que va esclatar la guerra civil i els treballadors es van apoderar de la fàbrica i els propietaris van haver de fugir per salvar la vida, com tants altres membres de la burgesia catalana, que van ser perseguits pels treballadors als que ells havien beneficiat, i en alguns casos explotat.

El llibre de Vallcarca, editat pel Grup d'Investigadors de les Roquetes, descriu molts esdeveniments de la guerra civil a Sitges i a les Costes del Garraf i la desaparició de la colònia de Vallcarca i com va deixar de funcionar el baixador de l'estació del tren. I també de la història de L'Eco de Sitges que va començar a caminar el 1886 i va deixar de publicar-se el 1936 fins el 1942, fins ara...

ES PRESENTA A SITGES LA HISTÒRIA DE VALLCARCA. Mary Muñoz i Àngel Llinàs en són els autors
(L'ECO DE SITGES, 7 de juny de 2003) Albert Roca

El divendres 30 de maig, a la biblioteca Popular Santiago Rusiñol, es va fer la presentació d’aquest llibre que coincideix amb una efemèride: el centenari de la inauguració de la fàbrica de ciment amb la qual van anar esdevenint esperances entorn a un important contingent de persones que al llarg de molts anys es van establir a Vallcarca, creant vincles emocionals i directes cap aquell indret que els va portar treball. Àngel Llinàs i Mary Muñoz, han recordat el que serà sempre Vallcarca amb un treball documentat, amb les notícies que van anar sortint al Baluard, La Punta i L'Eco de Sitges, en el període inicial (1903-1936) i que ens serveixen no només per a tenir a les nostres mans una part de la nostra història, sinó per fer-la perviure en un indret que, actualment, dintre dels seus racons amaga històries viscudes entorn a la seva colònia.

La presentació va anar a càrrec de Roland Sierra, que va fer un esment a l’evolució que va tenir Vallcarca des de la inauguració de la fàbrica de ciment, fins a trobar-se en la situació en la que es troba ara "amb imatge que s’assembla molt a la d’un poble fantasma del far west". Àngel Llinàs va dir que aquest llibre avia estat una aventura, i amb moltes hores viscudes a la biblioteca per tal de reunir tota la documentació que es pot veure al llibre, però que li va ser possible gràcies al seu afany i en sentir-se vinculat "i privilegiat d’haver format part de Vallcarca, essent integrant d’aquell entorn, d’aquella història que van compartir molta gent".

Finalitzaria l’acte Mary Muñoz dient que aquella fàbrica de ciment va portar moltes esperances de feina, i que a mesura que anava augmentant el nombre de treballadors, la vida social es va anar enfortint amb habitatges pels obrers, celebrant actes lúdics, folklòrics, i fins i tot visites pastorals, a més d’altres coses, que podem trobar amb molta estima en aquest llibre, que la coautora va definir "com una recuperació d’una part de la història sitgetana i que pot servir pels estudiosos i com a testimoni d’uns fets viscuts per una gent, que tenen la tristesa de veure que aquell indret que els va veure néixer, fins i tot créixer, ho varen perdre".

UN LLIBRE SOBRE VALLCARCA
(L'ECO DE SITGES 10 de maig de 2003) Ventura Sella

El cap de setmana passat vaig rebre una comunicació de la direcció de la Biblioteca Santiago Rusiñol en la qual se’m comunica que el vinent 30 de maig i a la mateixa Biblioteca es farà la presentació del llibre: Vallcarca: Un Valle, Una fàbrica, Una Colònia (1903-1936), dels autors Àngel Llinàs Crouseilles i Mary Muñoz de Morales. La presentació anirà a càrrec de l'historiador sitgetà Roland Sierra i Farreras que a la vegada ha escrit el pròleg del llibre esmentat.

Fa alguns i quasi casualment vaig tenir notícies d’aquest llibre i de la seva presentació a la biblioteca Josep Pla de l’entitat de població de Les Roquetes del Garraf, del terme municipal veí de Sant Pere de Ribes.
La notícia em produí alegria i interès i amb molt de gust vaig assistir a la presentació de l’obra. El llibre ha estat editat per la institució cultural Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf, i aquest fet que en un principi pot semblar sorprenent - car Vallcarca és part del terme municipal de Sitges - en realitat no ho és, car a Les Roquetes hi viuen, actualment, moltes de les persones que en el seu moment eren veïns de Vallcarca. I també, ara, molts ja són descendents d’ells. Són vincles que els ajunten a les arrels d’origen. La sala on es fa la presentació del llibre és plena de gom a gom. Persones que se saluden i que comenten anècdotes de la seva antiga convivència a la desapareguda colònia obrera. I la venda del llibre, segons vaig poder comprovar marginalment, extraordinària. M’impressionà veure com algunes persones compraven el llibre de tres en tres, de quatre en quatre i fins i tot de cinc en cinc.

El primer aspecte que cal destacar d’aquest llibre és que és el primer dedicat a aquest tema. Cal celebrar el fet. És veritat que la bibliografia sitgetana no és pas escassa. Molts aspectes concrets de Sitges han merescut l’atenció dels estudiosos. A més de la història global de la població han estat estudiats fets parcials de la nostra història, ja artística, ja política, ja arquitectònica, com també toponímics, biogràfics, etc.

Però no hem d’oblidar que Garraf i Vallcarca són part del nostre municipi. Afortunadament tant un lloc com l’altre han estat motiu d’estudis recents. Rafael Martínez Ayza "Fale" ha publicat Història de Garraf que va aparèixer no fa pas massa dates. I ara aquest a Vallcarca que em plau donar-ne notícia als lectors d’aquest setmanari.

Advertiré que el llibre és fins un cert punt un llibre atípic. No segueix els cànons estrictes de l’ortodòxia històrica. Els autors han buidat, amb una dedicació digna d’admiració, les publicacions locals (El Baluard, la Punta i L'Eco de Sitges) i han consignat totes les referències a Vallcarca. Aquestes referències són múltiples: construcció i inauguració de la fàbrica, naixements, casaments, defuncions, solemnitats religioses (Reis, Nadal, Corpus, Primeres Comunions), Festa Major, visites pastorals dels bisbes, excursions a la Trinitat, a la fàbrica, a Campdàsens, nomenaments de caps d’estació, accidents ferroviaris i laborals, estadística de venda de bitllets a l’estació del ferrocarril. Construcció del port. Vagues. Eleccions. Vida social de la família Fradera. De tant en tant referències a esdeveniments de Sitges o de Barcelona. Les notícies són innombrables i la relació de noms de persones impressionant.

No hi ha cap lligam entre unes notícies i unes altres. Cap fil conductor. Algú ho pot criticar però com que el propòsit dels autors sembla que no era sinó aquest en sembla que cal que sigui considerat un treball de mèrit. Com em va dir un bon amic meu amant de la història sitgetana i molt rigorós de criteri, és un recull importantíssim de dades que ens evita a nosaltres fer-ne la recerca que ens ocuparia moltes hores.
Crec que hem de celebrar amb goig l’aparició d’aquest llibre. És la història d’una part de Sitges, que durant el segle XXè ha tingut transcendència en el conjunt de la població.

És un llibre escrit amb amor. I com es pot llegir en el pròleg els autors reconeixen amb tots els pros i contres la seva reconeixença al Sr. Josep Fradera i a la Sra. Carolina Butsems, perquè sense ells no haurien pas pogut escriure la història de Vallcarca, nom que ara és uniformement acceptat, però que abans es troba escrit diferentment com Bellcaire, Vallcarca o Ballcarca.

... Divendres 11.- Continuem a Vilanova i la Geltrú, homenatge en el 75è aniversari del naixement d'Armand Cardona-Torrandell...
... A la festa inaugural, plena a vessar, saludo entre altres a Jaume Casanovas, primer alcalde de la democràcia de la veïna ciutat i al sitgetà, regidor i diputat Rafael Roig. Parlem de la necessitat d'una biblioteca com cal, a Sitges. La mostra la tenim davant dels ulls.

Una mica més tard, a Les Roquetes, amb pròleg de Roland Sierra, presentació del llibre, Vallcarca: un Valle, una Fábrica, una Colonia, escrit per Àngel Llinàs Crouseilles i Mary Muñoz de Morales, editat pel Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf que fan una estimable recerca històrica i cultural a la seva població. Potser unes 200 persones es donen cita, d'entre elles, destaco la presència de Jordi Baijet, força interessat per aquest llibre que representa, també la història de molts sitgetans.

EL GRUP D'INVESTIGADORS RECUPERA EN UN LLIBRE LA HISTÒRIA
DE LA FÀBRICA I LA COLÒNIA DE VALLCARCA

El Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf va presentar divendres dia 11 d'abril a la biblioteca Josep Pla de Les Roquetes el núm. 2 de la col·lecció Llibres d'Història que porta el títol de Vallcarca: un valle, una fábrica, una colonia (1903-1936) Els autors, Àngel Llinàs Crouseilles i Mary Muñoz de Morales, van fer un parlament sobre el llibre acompanyats per l'historiador i autor del pròleg, Roland Sierra Farreras, i pel regidor de Cultura, Joan Bau.

Vallcarca:un valle, una fábrica, una colonia, és una recopilació textual de les noticies aparegudes a la premsa local, com l'Eco de Sitges, El Baluard i la Punta, a banda del fet puntual de la inauguració de la fàbrica que recollia Diario de Villanueva y Geltrú, La Vanguardia Española i el Noticiero Universal . Sobre l'indret i la fàbrica iniciada per M.C. Butsems y Fradera, així com la colònia obrera que es va anar instal·lant a les cases que anava construint l'empresa. Amb aquesta obra, Llinàs i Muñoz fereixen una àmplia panoràmica del primer terç de la vida de la fàbrica i la seva colònia industrial, és a dir, des dels inicis de la construcció de les instal·lacions fins a l'esclat de la Guerra Civil espanyola. Així, el llibre és part de la història de la comarca del Garraf - i de Sitges en especial - d'inicis del segle XX.

L'acte de presentació va comptar amb l'assistència d'unes 200 persones, moltes de les quals eren antics habitants de la colònia. Entre els presents hi havia gent de Sitges, Vilanova i la Geltrú, Viladecans i, fins i tot, Tortosa. La presentació va esdevenir un punt de reunió i retrobada de bona part dels habitants de la dasapareguda colònia de Vallcarca, que així van recordar junts altres temps.

D'altra banda, a l'acte també va comptar amb la presència de l'alcalde de Sant Pere de Ribes, Josep Antoni Blanco. En finalitzar la presentació, es van començar a vendre els llibres i es van adquirir al voltant de 150 exemplars.

Jonatan García, és un jove poeta que en el moment d'editar el seu primer llibre de poemes, "Poesias sueltas de cada día" (publicat gràcies a les iniciatives culturals i editorials que promouen a la nostra comarca el Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf), tot just si enfila el camí dels vint anys. "La vocació l'ha dut a ser autodidacta", afirma la seva prologuista, Laura Sánchez Millà. Quina definició més adequada per a un jove que comença! D'altra banda, és que es pot ser altra cosa que vocacionali autodidacta, en el món de les lletres?.

En Les cartes a un jove poeta, el gran poeta praguès de llengua alemanya, Rainer María Rilke escrivia, orientant-lo, al jove Franz Xaver Kappus: "Camini cap a vostè mateix. Explori el fonament que vostè anomena escriure: comprovi si s'estenen les arrels en el lloc més profund del seu cor; confessi's si es moriria en el cas que li fos refusat escriure. I per damunt de tot, pregunti's, en l'hora més callada de la seva nit: He d'escriure?". Jo no tinc cap dubte que davant d'aquest requeriment el jove Jonatan García contestaria amb una afirmació.

"Aleshores -continua Rilke- edifiqui la vida tot seguint aquesta necessitat: la seva vida endinsant-se fins i tot en l'hora més indolent i insignificant, ha esdevenir un símbol i un testimoni d'aquest afany. Aleshores apropi's a la natura. Aleshores miri de dir, com el primer dels homes, el que veu i sent, el que estima i perd...". Jonatan García no ha rebut una carta com aquesta. Però sí que ha sentit una veu interior que li ha fet seguir els mateixos consells. I així s'ha apropat al seu entorn i a ell mateix, ha començat a escriure el que veu i sent, I, sobretot, ha començat a escriure sobre el que estima, tan efímer, que li fuig de les mans com aigua que s'escola entre els dits.

En aquests primers versos de Jonatan García, tot i beure de les fons del que podríem anomenar poesia lírica d'arrels romàntiques, entre becquerianes i juanramonianes, hi destil·la una veu genuïna en franc procés de formació. el jo del poeta en Poesías de cada día, és el jo dramàtic de qui, obrint amb amplitud els ulls de l'ànima sensible i donant el cor a la vida afectiva, només troba resposta en el refús i en la subtil sensació de solitud que se'n deriva. I d'aquesta incomunicació amb un entorn que li apareix hostil -i que sovint pren la forma de l'ésser idolatrat- només el dring salvador de la paraula sembla amortir-li les ferides.

El consell de Rike al jove Franz Xaver Kappus, extrapolable a tots els temps, era endinsar-se fins al fons de la solitud i d'aquesta fondària extreure'n l'aigua en la qual brolla la vida de la consciència com a guany. Ben cert. No hi ha altra poesia -altra poesia!- sense aquest esforç per transmutar el plom en or. Així, escriure mirant endins, trobar les respostes en hom mateix, recrear el món a imatge i semblança dels propis sentits, dels propis sentiments, a vegades constitueix un destí feixuc, ja que els poetes sovint ens experimentem en el món com a una veu que clama en el desert. Per aquesta raó, la vocació en el camí poètic és imprescindible. Si hom escriu per necessitat, perquè li va la vida en fer-ho, pot reeixir com a creador al marge de la vanitat, que sempre demana de ser premiada o elogiada.

La veterania de Rilke, també aconsellava de no mirar enfora, més aviat apuntava cap a la necessitat d'estar atent a les preguntes que l'entorn i la vida susciten, de viure-les per mirar de donar-hi resposta... Jonatan García sembla haver-lo escoltat quan escriu: El amor te lleva a nada,/ la nada a lo más profundo... Sant Joan de la Creu, un dels més grans poetes de la nostra tradició, també parlava d'aquesta nada, absolut amorós referit a l'absència o al silenci de Déu.

Arran de l'enganxina que el Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf va editar amb motiu de fer-se públic l'anomenat "Informe Roca" que proposava l'annexió de Les Roquetes a Vilanova la revista "GRAN PENEDÈS" que edita l'I.E.P. fa la següent referència:

El rebuig popular a la unió de Les Roquetes a Vilanova ha donat lloc a campanyes com l'endegada pel Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf en favor de la creació d'un municipi propi.

En l'apartat "Darrers títols de temàtica penedesenca ingressats a la biblioteca de l'IEP hi ha la ressenya de Bernat Deltell i Milà dedicada a "NARRACIONS"

Títol: NARRACIONS
Autors: Diversos autors roquetencs
Editor: Grup d'Investigadors de Les Roquetes del Garraf
Any de publicació: 2001
Nombre de pàgines: 64

Luis Sagarra Muñoz de Morales, Ángeles Pérez, Àngel Llinàs, Juan Carlos Borrego, Mary Muñoz de Morales, Apoleta, Armando Siles, Geòrgia i Carolina Cano - Caballero són els nou autors d'aquest singular llibre de narracions curtes. Cada autor és el responsable, amb més o menys sort, dels nou escrits d'aquest recull que edita els Investigadors de Les Roquetes del Garraf, un col·lectiu que es caracteritza pel seu esforç en pro de la cultura del seu poble. Només per aquest motiu aquest recull és del tot meritori i una autèntica lliçó d'humilitat per a altres col·lectius i associacions que s'omplen la boca de grans projectes i propostes i poc aporten al món de la cultura. Aquí hi ha nou autors, que han escrit nou relats indistintament en català o castellà i que no deixa de ser una porta oberta a les inquietuds d'un col·lectiu que té com a objectiu la defensa de la identitat del seu poble a través de la cultura. Que per molts anys sigui així, i a la resta de mortals, esperonar-los per adquirir aquesta obra i degustar-la sense complexos.

El conreu de l'expressió escrita, a desgrat dels indubtables avenços multimèdia que semblava que el podien fer perillar, es troba en franca expansió. Dies enrere es publicava a "La Vanguardia" un article interessantíssim on l'experta Dunia Gras reflexionava sobre l'apogeu de la literatura llatina als EE.UU. Literatura llatina escrita en anglès, s'entén. La qual cosa reflecteix, al mateix temps, escissió, reivindicació, dualitat.

I quins són els gèneres més emprats per expressar aquesta literatura que també podríem anomenar "de frontera"? La narrativa amb trets autobiogràfics i la poesia fonamentalment. Una literatura, doncs, de recerca de la identitat individual i, per extensió, de la identitat col·lectiva.

L'art sempre neix de la tensió interior del subjecte que l'experimenta. No hi ha art sense drama encara que no cal dramatitzar-lo: només cal donar-ne testimoni per tal d'adquirir validesa. Perquè, de fet, l'art, la literatura, sempre n'ha volgut creuar, de fronteres. Reals o fictícies. El creador sempre desafia espais i etiquetes. De manera que l'experiència de la immigració als EE.UU. per part dels hispans, per exemple, forneix un ingent material literari de primera mà.

Però no cal anar tan lluny per trobar diccions literàries que expressin experiències semblants. Un exemple ben proper el tenim amb el segon volum de la col·lecció "La Cervereta" - que duu el títol de Narracions - publicat pel Grup d'Investigadors de Les Roquetes i escrit per diversos autors roquetencs. Són nou narracions curtes, sis de les quals estan escrites en castellà i tres en català i que segurament reflecteixen, d'una manera aproximada, la realitat lingüística i cultural de la població de Les Roquetes (del Garraf, com ells en diuen).

La literatura, al màxim que pot aspirar és a ser una expressió de la vida. I en algunes d'aquestes narracions s'hi esllavissen aquests trets autobiogràfics on l'espai de la nostàlgia - els records d'infantesa, el "paradís perdut - conviuen amb la realitat més immediata com ara és el món del treball, els problemes socials, etc. No hi manquen, però, les narracions dels més joves que expliciten més clarament un món incert i en expansió materialista i accelerada.

No estem parlant, doncs, d'una manifestació escrita que expressa una terra de ningú sinó tot el contrari: expressa una terra que es va construint individualment i col·lectivament amb totes les tensions que això comporta. Vet aquí com la riquesa que proporciona el debat interior dóna els seus fruits.

Se'n parla molt, d'immigració, en els darrers temps. De les vivències més properes d'aquest fenomen en tenim mostres de literatures que reflecteixen aquests encreuament de camins. I els acadèmics discuteixen l'àmbit literari en el qual s'han d'incloure aquests escriptors que uns utilitzen el castellà i els altres el català com a vehicle d'expressió... Perquè la realitat concreta que ja ens encalça comença a disparar-se en multitud de noves direccions: comencen a trobar-nos amb escriptors incipients, com ara és el cas de la jove d'origen magrebí Najat el Hachmi de Vic, que guanya premis literaris amb les seves narracions escrites en català. això sí: el món que traspuen els seus escrits és el món clos de la família, la reivindicació de caire masclista, els seus costums ancestrals...

La literatura es troba en expansió, aquesta és la notícia, la bona notícia. I les literatures es fan fortes amb els seus escriptors i les seves escriptores, perquè totes i tots som necessaris per nodrir no només l'edifici del present sinó també l'edifici del futur. De manera que allò que sempre ha estat el més normal, la hibridesa, el mestissatge, hem de voler que continuï sent el nostre bagatge cultural. La identitat no és una cosa immòbil, estantissa, sinó que és cinètica, canviant per naturalesa. Vet aquí, doncs, el nostre lloc.

El grup d'investigadors de les Roquetes publicarà tres obres enguany

M.L. Les Roquetes

El grup d'investigadors obre enguany una nova col·lecció de contes infantils amb el nom de Caganiu. L'objectiu de la iniciativa és «reunir i divulgar contes de caire infantil que siguin petites històries roquetenques dirigides al públic més petit». El primer volum que publica l'entitat es titula L'escola a les Roquetes. El conte està inclòs en la celebració del 25è aniversari de la normalització de l'escola a les Roquetes. Des del grup s'assegura que la col·lecció del Caganiu tindrà una continuïtat per Sant Joan, amb un altre conte.
El segon treball que publicarà l'entitat pertany a la col·lecció de poesia Antonio Machado. L'obra es titula Poesías sueltas de cada día, del jove roquetenc Jonatan García. Laura Sánchez ha prologat el llibre, que compta amb les il·lustracions de l'artista ribetà Cristòfol Almirall. Finalment, l'entitat publicarà un tercer títol anomenat Vallcarca, una vall, una fàbrica i una colònia (1903-1936). Els autors són Mary Muñoz de Morales i Àngel Llinàs Crouseilles, que han recuperat la història d'aquesta fàbrica de Sitges i de la seva colònia.

Poemari, a les Roquetes

M.L. Les Roquetes

El Grup d'Investigadors de les Roquetes presentarà el proper 15 de febrer el primer llibre de poemes de la nova col·lecció Antonio Machado de l'editorial roquetenca El Grup. El volum, que recull els versos del pintor Àngel Llinàs, es titula D'alguna manera, hoja de verano. La presentació del volum es farà a la biblioteca Josep Pla de les Roquetes, a dos quarts de vuit del vespre. L'editorial roquetenca ha editat fins ara quatre llibres i diversos articles d'investigació.

«Senyor Sant Jordi...»

Han passat vint-i-cinc anys des que el Setmanari de Vilanova i la Geltrú va dedicar el seu editorial a Sant Jordi quan feia poques setmanes que havia sortit al carrer. Sempre hi ha reflexions per meditar encara: «Sant Jordi hauria de ser un dia dedicat a pensar en totes les errades històriques que hem comès, com a poble, per no tornar a repetir-les. Es un dia per pensar en els nostres amics i en els nostres opositors. No volem dir enemics perquè entre gent del poble no hi ha enemics, sinó interessos comuns que, a voltes, altres interessos fan confondre.» Diumenge, la plaça de Ribes estava plena de llibres i de gent, però molt diferent de fa 25 anys. En tots els sentits. Podies observar els llibres d'autors de Ribes i la comarca o d'escriptors amb forts vincles amb nosaltres. Vàrem veure i gaudir de molts volums. Com els de Víctor Alba. Diccionari d'anònims amb nom és una obra més de les seves memòries iniciades amb Sísif i el seu temps que em van agradar molt.

A un periodista des dels setze anys sempre li trobes coses que desconeixies com és el cas del pròleg de les memòries de Ramon Fernández Jurado. Tota l'obra de David Duran. Entre d'altres Cicle Bis dedicat al psicòleg Julià Raventós , L'última vida, i Entramats. Mètodes d'aprenentatge cooperatiu i col·laboratiu amb Carles Monereo. El Viejo Topo acaba d'editar Memorias de un bolchevique andaluz de Pepe Gutiérrez, una reflexió humana i política sobre els darrers cinquanta anys. Marroc està representat per un llibre amb fotografies d'Enric Crusellas. Els Xulius-CSR ha editat La cuina del fato i altres cuines. Receptari de cuina popular on es recullen moltes dades sobre gastronomia de tot tipus en la història de Ribes. El Garraf, de Joan Carles Borrego, són 21 rutes de senderisme i bicicleta de muntanya pel Garraf, el Foix i Olèrdola. «Els grecs varen ser l'únic poble alhora actiu i intel.ligent», com deia Aristòtil, podem llegir a l'edició de Cristian Carandell Egipto, el don del Nilo d'Herodot. Tota l'obra del narrador Eduard Castellarnau. L'amor del El Último tren a Cuba de Luis Arias. L'homenatge de Les quintes del biberó d'Esteve Molero. I més obres d'Ada Castells, Mendiluce, l'Autòdrom, Pedro Alonso, Àngel Llinàs... Sant Jordi: guarda'ns sempre.

Els autors locals, un sector a tenir present que sempre treu bons resultats

Enguany s'ha notat un lleuger descens en la producció dels autors comarcals.
Al mercat literari s'hi ha fet un bon forat la producció dels escriptors de la comarca, que esdevenen cada any un referent. Tot i que enguany s'ha notat un descens de la producció, especialment pel que fa a la novel·la, el ventall per triar és prou ampli.(...)

«Hi ha un fenomen que es repeteix cada any i és que tot allò que es publica que parla de Vilanova o de la comarca es ven». Aquesta és la reflexió que fa Anna Llosa, de la llibreria vilanovina La Mulassa, que marca la tendència de les obres comarcals, especialment aquelles que corresponen a l'àmbit de la no ficció i que, per tant, solen referir-se als personatges, la història o els indrets de la comarca del Garraf. (...)

En la línia localista però d'àmbit català, apareix el llibre del periodista Xavier Garcia, Història i cultura local a Catalunya al segle XX. I en un àmbit també local, però per conèixer el territori, dos llibres de Joan Tutusaus i Joan Carles Borrego. Tots dos plantegen rutes a fer per la comarca, a peu i en bicicleta, per descobrir-ne tots els racons.

Un senderista de les Roquetes edita una guia de rutes dels Parcs Naturals del Garraf, Olèrdola i el Foix

El veí de les Roquetes Joan Carles Borrego va fundar al gener de 1999, junt amb altres veïns del municipi, el col·lectiu Amics de l'Aventura amb la intenció de fer caminades pels entorns. Tres anys després, el roquetenc edita el llibre El Garraf. 21 rutes de senderisme i BTT. Guia de turisme rural dels parcs del Garraf, Foix i Olèrdola on es recullen algunes de les passejades que ha fet al llarg d'aquest temps amb el col·lectiu. Altres han estat creades especialment per a l'edició d'aquesta guia.

El llibre, que es presenta el 22 de novembre a la biblioteca Josep Pla de les Roquetes,«és un passeig amable per les muntanyes del litoral penedesenc», segons el defineix el seu autor. La guia proposa 17 rutes circulars i 4 trams de senders de gran recorregut per fer a peu, i en alguns trams amb bicicleta BTT o a cavall. El llibre, editat pel Grup d'Investigadors de les Roquetes, encetarà la col·lecció El Puig de l'Àliga, dedicada a la natura. El proper número d'aquesta col·lecció estarà dedicat a la flora i la fauna del Garraf, amb un llibre del faunista Pere Bayé.

La col·lecció que s'ha creat amplia els números de l'editorial roquetenca, que ja ha editat dos llibres d'història local, sis facsímils de reportatge històric inclòs com a separata als programes de festa major i dos llibres de novel·la dins la col·lecció La Cervereta. L'autor explica que aquesta és la primera vegada que es fa un llibre sobre itineraris dels tres parcs naturals en conjunt i que els recorreguts van des dels 4 als 30 quilòmetres, amb diferents graus de dificultat. Tot i així, els itineraris es poden fer sense que els usuaris requereixin tenir cap tipus de preparació física. El llibre inclou una descripció del medi, segueix amb una sèrie de recomanacions per fer les rutes i afegeix una guia amb les cases de turisme rural, els hotels i les oficines de turisme de la zona.

Per posar-te en contacte amb nosaltres, pots fer-ho a aquesta adreça, grup96@yahoo.es

El GRUP agraeix a l'Ou del Roc la elaboració i l'acollida de la nostra pàgina web